La impressió 3D està canviant la forma en la que es fabriquen les coses. Els inicis d’aquesta tècnica
daten dels anys vuitanta, però no va ser fins als voltants de l’any dos mil que aquesta tècnica va
començar a expandir-se. Un dels sectors que més l’està investigant és el de la biomedicina ja que
presenta grans aplicacions en aquest camp. És aquí on apareix la combinació de materials ceràmics i
impressió 3D, concretament en la investigació de l’ús de diferents materials ceràmics amb base zircònia
per a la fabricació d’implants dentals, utilitzant la tècnica d’impressió 3D de modelat per deposició de
material.
Durant el desenvolupament d’aquest projecte s’ha treballat amb dos materials base diferents, zircònia
estabilitzada amb un 3% molar d’ítria (3Y-TZP) i zircònia estabilitzada amb una 12% molar de cèria
(12Ce-TZP). Ambdós materials, quan se’ls aplica la tècnica de conformat tradicional, presenten molt
bones propietats mecàniques i estructurals, és per això que l’objectiu d’aquest projecte serà analitzar
aquestes característiques quan la tècnica utilitzada és el modelat per deposició de material. Per fer-ho
s’imprimiran diverses mostres cúbiques amb diferents composicions i dissenys de materials 3Y-TZP i
12Ce-TZP. Aquestes mostres seran sotmeses a un tractament de sinteritzat, i es poliran per a
determinar-ne finalment, la porositat, la duresa Vickers i la tenacitat de fractura.
D’aquest projecte s’han pogut treure, d’entre altres, tres conclusions principals:
- A partir del 75% de càrrega ceràmica, les pastes preparades amb P25/75 de 12Ce-TZP no són
aptes per a la impressió.
- El diferent grau de pèrdua d’humitat de les mostres multicapa de 3Y-TZP i 12Ce-TZP crea
defectes en la mostra.
- S’han obtingut amb mostres amb tenacitats de fractura d’entre 4 i 7,8 MPa·m0,5
i valors de
duresa màxima de 12,2 GPa.
