Identificació i caracterització dels fluxos d'aigua a La Ria del Nervión

Abstract

El present treball s'emmarca dins de les campanyes de control de qualitat al port de Bilbao (Euskadi), portades a terme durant l'hivern de 2007 i l'estiu de 2008, atenent a una creixent sensibilització per part de les autoritats competents en matèria portuària per la qualitat de l'aigua en els ports i per tal de complir tota una sèrie de normatives que tant a nivell estatal com europeu que han imposat uns rigorosos límits a la contaminació existent als medis costaners i en concret als medis de transició, que és el cas present. Aquest treball ha aprofitat les dades obtingudes durant l'estudi portat a terme pel Laboratori d'Enginyeria Marítima, per fer una quantificació dels fluxos d'aigua que es produeixen en l'estuari del Nervión. Per tal de portar a terme aquest objectiu, s'han identificat els principals mecanismes forçadors de la hidrodinàmica. Aquests són els paràmetres que s'han considerat més influents pels fluxos. Estudiant-los s'ha pogut trobar la relació entre aquests i els corrents de la zona. Per poder fer aquest estudi s'ha seguit una línia de recerca molt pautada. Primer s'ha estudiat el medi estuarià en general, explicant que és i en què consisteix, després s'ha estudiat la zona en concret, avaluant la seva ubicació i les seves característiques oceanogràfiques i meteorològiques. S'han analitzat les dades de que es disposa, prèviament emprant totes les eines a l'abast. Un cop això, s'han analitzat les dades recollides durant les campanyes (d'estiu i d'hivern) i d'aquestes dades s'han extret els casos pràctics per l'estudi dels fluxos. Per això els criteris de selecció i delimitació d'un escenari s'han hagut d'adaptar en cada cas a la situació, la qual cosa no els hi treu validesa, només cal saber-ho per fer una correcta interpretació. Finalment, analitzant les situacions que s'han plantejat, s'ha pogut arribar a unes conclusions que han demostrat que les marees són el principal motor dels fluxos i, per tant, les responsables de que l'aigua de l'estuari vagi en una direcció. Això es deu a que en els cicles mareals es mobilitzen grans quantitats d'aigua, generant velocitats variants entre la fase de marea creixent i decreixent. Tot i això la influència del vent i de l'onatge (alçades d'ona màxima i períodes) no es pot menysprear, sobretot pel que fa a la superfície (els tres primers metres). Les alçades d'ona tenen la capacitat d'alterar l'estratificació superficial de les velocitats dels corrents, mentre que del període depèn la capacitat de l'onatge per influir en la estratificació de velocitats verticals dels corrents. Tot plegat pot modificar el patró de comportament de les marees. Això fa que el comportament dels fluxos, tot i seguir un patró invariable degut a l'efecte de les marees, és molt habitual trobar alteracions i irregularitats, veient que en certes ocasions les velocitats més elevades es donen més en una zona que no pas en altre, a unes profunditats diferents, etc. Aquest estudi deixa la porta oberta a una possible aplicació civil de les corrents en la neteja de l'estuari, ja que coneixent-les, pot ser molt més eficaç la neteja i la vigilància de la qualitat de l'aigua al port de Bilbao, fent possible la zonificació de l'àrea per determinar les zones més vulnerables a un eventual episodi de contaminació.