Aquest projecte té com a objectiu exposar un dels vectors energètics amb més influència en el futur pròxim: els gasos renovables. Amb l’ajuda de diverses bases de dades i estudis, s’ha analitzat i desenvolupat cada aspecte relacionat. En un escenari totalment descarbonitzat, els gasos renovables poden aportar la flexibilitat necessària que manca en l’electrificació. Es distingeixen tres tipologies de gas renovable: el biogàs, el gas de síntesi i l'hidrogen. L’origen i els processos de producció per a cadascun és diferent, el biogàs és producte de la digestió anaeròbica de matèria orgànica biodegradable, el gas de síntesi s’obté de la gasificació i l’hidrogen del procés anomenat Power-to-Gas. Existeixen diverses tecnologies que permeten enriquir aquests gasos per ser transformats en un gas ric en metà, anomenat biometà o metà sintètic, el qual disposa d’unes característiques similars al gas natural. El biometà i el gas sintètic poden injectar-se directament a la xarxa de gas natural, sempre que tinguin les característiques necessàries per a ser barrejat amb el gas que circula per la xarxa, en canvi, l’hidrogen pot ser injectat en una certa quantitat. Les aplicacions dels gasos renovables són les mateixes que pot tenir el gas natural: transport, indústria, edificació, generació i emmagatzematge. Cada procés de producció té uns costos associats que depenen de les matèries primeres, les plantes de producció, els tractaments de condicionament i els costos d’injecció a la xarxa. Amb les tecnologies actuals, produir gas renovable continua sent més costós que l’adquisició de gas natural. Per aconseguir la competitivitat econòmica, cal reduir costos mitjançant la innovació de les tecnologies de producció i augmentar els ingressos de la cadena de valor. Les polítiques ambientals de la Unió Europea contemplen un escenari amb emissions netes de gasos d’efecte hivernacle l’any 2050. Sent el sector energètic el responsable de tres quartes parts de les emissions actuals, els gasos renovables tenen un paper important per poder complir els objectius, però el seu desenvolupament no pot endarrerir-se més. Respecte de la resta de països europeus, Espanya se situa a la cua en el desenvolupament d’aquestes tecnologies. Les administracions públiques han de complementar un marc d’ordenació per establir els drets i obligacions de cada agent involucrat en els diversos processos, i han de dotar d’incentius econòmics al sector, per tal d’avançar en el desenvolupament i obtenir els beneficis socioambientals que aporten els gasos renovables.
