Estudi, anàlisi, adequació i canvi d'ús de la casa museu Alegre de Sagrera

Abstract

Ens trobem dins el nucli històric de la ciutat de Terrassa. Un dels edificis destacats de la ciutat, i com a tal, un bé protegit, és la Casa Museu Alegre de Sagrera, un edifici modernista actualment destinat a Museu. L’ajuntament de Terrassa ha impulsat una proposta d’actuació per tal de reformar-lo i donar-li un altre tipus d’ús, ja que, actualment, una gran part de l’edifici és manté en desús, el museu només avarca part de planta baixa i part de planta primera. La idea de treballar un edifici modernista, tot conservant tota la història que duu, ens va animar a dur a terme el projecte, el qual està encarat en adequar tot el complex per tal de fer-hi un hotel, acompanyant-lo d’un estudi i anàlisis. En un inici ens vam plantejar quines eren les condicions a complir per l’hotel i quins serveis havien d’oferir als clients; accessos, comunicacions, habitacions, banys, sales, restaurants,...A continuació calia definir la utilitat de cada planta i com es faria la distribució. El canvi d’ús a hotel ens obligava a fer un pàrking per als clients de l’hotel, degut al gran jardí es va decidir ubicar-lo en una planta soterrani i fer un accés directa a planta baixa. El canvi d’ús de l’edifici, també ens plantejava unes noves instal·lacions; d’aigua, electricitat, sanejament...ja que aquestes s’havien d’adequar a una nova distribució interior, completament diferent a l’existent. Altres instal·lacions com; la instal·lació solar, telecomunicacions, incendis, climatització, es van haver d’integrar dins la nova projecció del mateix. Aquestes, fins aleshores no s’havien tingut en compte ja que l’ús com a museu no les necessitava. Els resultants obtinguts, han estat: una planta baixa amb un gran hall, cafeteria, restaurant, cuina, una sala d’actes (per actes protocol·laris, celebracions...) i diverses sales a disposició dels clients. Una planta primera on tenim les distribucions de les habitacions i la bugaderia. En la planta segona, en bona part, es manté la mateixa distribució d’habitacions. La planta sota coberta està destinada a les diverses sales de màquines (calderes, acumuladors, bombes,...). La planta pàrking destinada als clients amb connexió directa al jardí i a la planta baixa. En referència a les façanes i cobertes, s’ha conservat en tot el possible la volumetria existent de l’edifici. Al tractar-se d’un complex que destaca tant per la seva envergadura històrica com monumental, era imprescindible adequar-nos a aquest, i no al contrari, que aquest s’adaptés a la nostra finalitat de convertir-lo en hotel. Les conclusions han estat, en resum, haver superat el repte d’encarar-nos a un edifici tant complexa i els bons resultats obtinguts.