Anàlisi dels resultats de l’aplicació de la planificació 3D de cirurgies de distracció del maxil·lar superior.

Abstract

La cirurgia de distracció del maxil·lar superior s’ha descrit per diversos autors com el procediment estàndard per el tractament de la hipoplàsia maxil·lar servera en pacients amb fissura llabipalatina. Altres autors han identificat els beneficis de l’ús de la planificació quirúrgica en 3D com una tècnica que millora el resultat final de la cirurgia i redueix els temps quirúrgics. Tot i així, a la bibliografia, existeixen molt pocs articles que descriguin la semblança entre la simulació del resultat obtinguda a la planificació quirúrgica i el resultat final del procediment quirúrgic. Així doncs, l’objectiu principal d’aquest treball és comparar el resultat postquirúrgic en 8 pacients sotmesos a cirurgia de distracció osteogènica del maxil·lar superior amb el resultat definit com a ideal durant el procediment de planificació quirúrgica en 3D. Per la realització del treball s’han analitzat 8 pacients amb fissura llabipalatina que presentaven una hipoplàsia maxil·lar severa, els quals van ser sotmesos a una cirurgíua de distracció osteogènica del maxil·lar superior amb prèvia realització de planificació quirúrgica en 3D. En tots els casos, durant la realització de la planificació quirúrgica es van dissenyar guies de tall i guies de posicionament que van permetre el posterior trasllat de la planificació quirúrgica al quiròfan. Un cop finalitzada la distracció i el temps de consolidació del moviment ossi, es va realitzar una sèrie d’imatges CT postquirúrgiques prèvies a la retirada dels distractors. Un cop finalitzat el procediment quirúrgic, s’ha obtingut una seqüència d’imatges de tomografia compuretitzada (TC), abans de retirar dels distractors. Aquestes imatges s’han segmentat i se’n ha extret els models poligonals que representen les superfícies òssies postquirúrgiques. S’han definit diverses variables, com el posicionament dels distractors, el posicionament dels claus d’osteosíntesis, la posició final dels incisius del maxil·lar i la posició final de la superfície cortical externa del maxil·lar a efecte de comparar les superfícies planificades i les reals. Els resultats obtinguts d’aquesta comparativa, han permès confirmar el posicionament dels distractors i els cargols es tal que el 90% dels punts es troben a una distància màxima de 1,4.mm respecte al posicionament planificat. S’ha pogut confirmat també que el posicionament final del maxil·lar ès tal que el 90% dels punts de la superfície del resultat postquirúrgic es troben a una distància mitjana de 1,25 mm. Finalment, s’ha pogut iniciar un estudi comparatiu entre l’error en el posicionament dels distractors i l’error en el posicionament del maxil·lar, obtenint relacions entre l’angle en el posicionament dels distractors i la posició final del maxil·lar.