La kasbah, una comunitat rural al sud del Marroc. Estudi urbanístic, arquitectònic, constructiu i propostes de millora i desenvolupament sostenible

Abstract

Aquest treball consisteix en l’estudi de la construcció en terra, en concret de l’ús que se’n fa al sud del Marroc. Es tracta d’una arquitectura molt característica de la zona, amb un gran valor patrimonial i que condiciona la manera de viure dels seus habitants. Per a exemplificar aquesta arquitectura i la seva tècnica constructiva, estudiarem el cas de Rgabi, un ksar, situat a l’oasi de M’hamid, la porta al gran desert del Sàhara. La seva situació fa que estigui exposat a condicions externes molt extremes, de manera que l’arquitectura s’ha hagut d’adaptar per a garantir unes condicions confortables en l’interior dels ksour. Per a començar farem un petit cop d’ull als cinc materials bàsics que és necessiten per a dur a terme aquesta tècnica; terra, fusta, aigua, palla i sorra. És molt important conèixer els materials amb els que es treballa i saber-ne les seves prestacions, de manera que en puguem treure el màxim rendiment. Amb únicament aquest cinc elements es poden executar una gran varietat de elements constructius, des de la tàpia, parament vertical a base de terra compactada dins d’un motlle (encofrat), fins a acabats molt més delicats, passant per la conformació de peces de tova, realització de canalitzacions, escales...; amb fusta es construeixen forjats i fusteries, desaigües, portes i finestres, eines per a la construcció... L’estructura tant dels espais públics com els privats està totalment adaptada a les condicions climatològiques de la zona, carrerons molt estrets, molts d’ells coberts, obertures a les façanes mínimes, un material amb gran inèrcia tèrmica, la terra; però d’altra banda també respon a les diferents necessitats que han tingut els seus habitants al llarg del temps, principalment la de defensar-se. El ksar de Rgabi n’és un clar exemple, és un petit poblat emmurallat envoltat per vuit torres de vigilància amb un gran interès històric i cultural. És tracta d’un assentament amb centenars d’anys d’història, així que és molt important preservar-lo. La construcció amb terra és una tècnica que requereix un gran manteniment després de la seva posada en obra, ja que pateix un procés de degradació molt gran pel que fa als efectes del agents externs. Així doncs en aquest treball és fa una enumeració de les patologies i una proposta d’intervenció de les façanes de les torres del ksar de Rgabi, per evitar que col·lapsin en cas de que vinguin fortes pluges, i per a donar-los-hi un millor aspecte.