Comparació de l'agudesa visual en visió natural i simulada a diferents distàncies en una mostra de població adulta jove

Abstract

Les corbes de desenfocament representen l’agudesa visual d’un pacient des del seu punt pròxim fins al seu punt remot. La seva obtenció es basa en la determinació de l’agudesa visual (AV) dels pacients observant un test situat a l’infinit i col·locant en una ullera de prova diferents lents negatives per simular vergències en visió propera. Malgrat que l’ús de les corbes de desenfocament està àmpliament estès, no hi ha massa estudis que comprovin si les AV obtingudes són equivalents a la mesura d’AV en condicions d’observació natural. El més conegut és l’estudi de Pieh et al (2002), on va comparar resultats en una mostra d’ulls pseudofàquics implantats amb lent intraocular, obtenint resultats significativament inferiors amb la tècnica de la corba de desenfocament. Aquest treball analitza les AV obtingudes a diferents distàncies en una mostra de població jove, sense disfuncions acomodatives, en condicions de visió natural i mitjançant simulació de vergències amb lents negatives. L’estudi tenia tres variables independents: gènere (home-dona), distància d’examen (33 cm, 50 cm, 66 cm, 1 m i 3,5 m) i condició (vergència natural o simulada). Els resultats, un cop aplicada l’ANOVA de mesures repetides, indiquen que només té significació estadística el factor distància, pel que el mètode de simulació de vergències no mostra diferències respecte a la determinació de l’AV en condicions naturals, a diferència del que conclou l’estudi de Pieh.