Aberraciones oculares inducidas por lentes esclerales en función de su altura sagital en córnea regular

Abstract

Objectiu: L’objectiu principal d’aquest estudi és analitzar les aberracions d’alt ordre induïdes per una lent escleral amb la variació de la seva alçada sagital en pacients amb còrnia regular. Mètode: Amb aquesta finalitat s’han estudiat les aberrometries d’una població d’onze persones analitzant únicament un dels ulls, prenent com a referència l’ull nuu i amb diverses lents amb diferents alçades sagitals: una primera lent que deixés una claredat apical inferior a 200μm (RV1), la segona amb una claredat apical d’entre 200 y 400μm i la tercera amb una claredat apical superior a 400μm. A l’estudi es va mesurar el valor RMS per les aberracions d’alt ordre (RMSHOA), el coma vertical i horitzontal (Z7 i Z8), el trefoil vertical i oblic (Z6 y Z9) i l’aberració esfèrica (Z12) per a un diàmetre pupil·lar de 3mm i de 5mm. Resultats: Es varen trobar diferències estadísticament significatives (p < 0,05) en totes les aberracions estudiades al comparar les quatre condicions experimentals. A l’analitzar l’increment mitjà del valor RMSHOA i de les aberracions avaluades es va observar un augment en la majoria dels polinomis de Zernike, tant per el diàmetre pupil·lar de 3mm com per el de 5mm, sent més pronunciat l’increment en aquest últim al tractar-se d’aberracions pupil·lo dependents. Conclusions: A l’adaptar una lent escleral en pacients amb còrnia regular es redueixen les aberracions d’alt ordre quan la claredat apical es òptima però a mesura que aquesta claredat apical augmenta, ho fan les aberracions d’alt ordre. Aquest efecte es magnifica a major diàmetre pupil·lar. L’aberració esfèrica millora quan la claredat apical es òptima, però empitjora si la lent queda excessivament separada de la còrnia. Per a la resta d’aberracions no s’ha trobat una tendència definida.