El fet que l’esperança de vida hagi augmentat en els darrers anys ha provocat que patologies oculars que abans no eren tant freqüents ara si ho siguin, com seria el cas de les cataractes. La prevalença de la cataracta és del 50% en majors de 60 anys i del 100% en els majors de 80 anys. Un problema molt freqüent i que afecta a la qualitat de vida dels pacients ja que provoca símptomes de desconfort o molèsties, alteració de l’agudesa visual i inestabilitat de la pel∙lícula lacrimal és el síndrome d’ull sec, la prevalença del qual també augmenta amb l’edat. És per això que s’ha volgut estudiar si l’operació de cataractes afecta a la pel∙lícula lacrimal a nivell dels signes quantitatius i/o qualitatius que la descriuen i esbrinar si les propietats fisicoquímiques de la llàgrima pateixen algun canvi degut a l’operació, en pacients majors de 65 anys. Els resultats obtinguts mostren que es produeixen variacions significatives en els signes d’osmolaritat i continuïtat del menisc lacrimal, un increment del percentatge d’ulls que mostren una alçada de menisc lacrimal normal, i un desplaçament cap a un més alt percentatge d’ull sec sever en el temps de ruptura lacrimal i en l’obstrucció de les glàndules de Meibomi. No s’obtenen diferències significatives de les propietats fisicoquímiques de la llàgrima.
