Análisis y evaluación del sistema de gobernanza del ciclo de materiales en la UPC: los casos de estudio de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura del Vallés y del Campus del Baix Llobregat

Abstract

Cada sociedad desarrolla sus formas de gobernanza, sus sistemas de toma de decisión o de resolución de conflictos entre sus miembros, sus normas e instituciones. La universidad como institución académica, pero también como organismo socio ecológico y de gestión, representa un sistema que desarrolla su propia gobernanza. La universidad es un sistema vivo y dinámico, que necesita una estructura flexible respecto a las necesidades cambiantes de su comunidad y del entorno. Pero mientras los sistemas orgánicos se auto organizan, los sistemas sociales no lo hacen por defecto. El objetivo del presente trabajo es analizar el funcionamiento y las estructuras de coordinación de las partes implicadas en el sistema de gestión del ciclo de los materiales de la Universidad Politécnica de Catalunya. Se analizan aquí los diferentes modelos organizativos en gestión de residuos sólidos urbanos y de recursos, en específico en dos casos de estudio: la Escuela Superior de Arquitectura del Vallés y el Campus del Baix Llobregat. A través de la aplicación del Marco Analítico de Gobernanza a los casos de estudio, se han identificado las cinco unidades analíticas que la metodología propone: el análisis de los problemas, de los actores clave, de las normas, de los procesos y de los puntos nodales del sistema. Con entrevistas dirigidas a los actores clave del ámbito de gestión de residuos y gestión de recursos se ha podido desarrollar un análisis de la red de las relaciones. Con esta información se ha querido averiguar si el sistema objeto de estudio es maduro para iniciar una transición hacia un modelo integral de gestión del ciclo de los materiales. La bibliografía de referencia en análisis institucionales evidencia que con una gestión policentrica se aumenta el control sobre la gestión de los recursos y de los residuos, facilitando la implantación de políticas de prevención. Se han identificado unas barreras comunes en los dos casos, que se pueden asociar más a razones estructurales propias de la institución. Se evidencia la dificultad de desarrollar capacidades de retroalimentación en la información entre los nudos de conexión de los sistemas analizados. En particular modo entre los ámbitos más propios de gestión de residuos y gestión de recursos. A partir de los resultados obtenidos se desarrollan unas posibilidades de investigación hacia una profundización de la metodología y una ampliación de la muestra de actores entrevistados. Se pretende demostrar que las interrelaciones sociales en una organización son la base de su funcionamiento y por esta razón necesitan ser analizadas más a fondo para facilitar, a través de un mejor conocimiento del sistema, la existencia de estructuras que suporten y reflejen esta complejidad. Se considera deseable empezar un proceso de reforma profundo de la institución universitaria publica, para que sus funciones respondan a las exigencias propias del contexto y de la sociedad en los que se enmarca. Se ha querido mostrar que el trabajo en red puede dar solución a problemas estructurales y organizativos, aportar datos descriptivos y analíticos para que así la institución pueda enfrentar el reto de desarrollar una gestión interna que haga frente al creciente consumo de recursos con medidas de prevención.

Cada societat desenvolupa les seves formes de governança, els seus sistemes de presa de decisió o de resolució de conflictes entre els seus membres, les seves normes i institucions. La universitat com a institució acadèmica, però també com a organisme soci ecològic i de gestió, representa un sistema que desenvolupa la seva pròpia governança. La universitat és un sistema viu i dinàmic, que necessita una estructura flexible respecte a les necessitats canviants de la seva comunitat i de l'entorn. Però mentre els sistemes orgànics s'auto organitzen, els sistemes socials no ho fan per defecte. L'objectiu d'aquest treball és analitzar el funcionament i les estructures de coordinació de les parts implicades en el sistema de gestió del cicle dels materials de la Universitat Politècnica de Catalunya. S'analitzen aquí els diferents models organitzatius en gestió de residus sòlids urbans i de recursos, en específic en dos casos d'estudi: l'Escola Superior d'Arquitectura del Vallès i el Campus del Baix Llobregat. A través de l'aplicació del Marc Analític de Governança als casos d'estudi, s'han identificat les cinc unitats analítiques que la metodologia proposa: l'anàlisi dels problemes, dels actors clau, de les normes, dels processos i dels punts nodals del sistema. Amb entrevistes dirigides als actors clau de l'àmbit de gestió de residus i gestió de recursos s'ha pogut desenvolupar una anàlisi de la xarxa de les relacions. Amb aquesta informació s'ha volgut esbrinar si el sistema objecte d'estudi és madur per iniciar una transició cap a un model integral de gestió del cicle dels materials. La bibliografia de referència en anàlisi institucionals evidència que amb una gestió policèntrica s'augmenta el control sobre la gestió dels recursos i dels residus, facilitant la implantació de polítiques de prevenció. S'han identificat unes barreres comuns en els dos casos, que es poden associar més a raons estructurals pròpies de la institució. S'evidencia la dificultat de desenvolupar capacitats de retroalimentació en la informació entre els nusos de connexió dels sistemes analitzats. En particular manera entre els àmbits més propis de gestió de residus i gestió de recursos. A partir dels resultats obtinguts es desenvolupen unes possibilitats de recerca cap a un aprofundiment de la metodologia i una ampliació de la mostra d'actors entrevistats. Es pretén demostrar que les interrelacions socials en una organització són la base del seu funcionament i per això necessiten ser analitzades més a fons per facilitar, a través d'un millor coneixement del sistema, l'existència d'estructures que suportin i reflecteixin aquesta complexitat. Es considera desitjable començar un procés de reforma profunda de la institució universitària pública, perquè les seves funcions responguin a les exigències pròpies del context i de la societat en què s'emmarca. S'ha volgut mostrar que el treball en xarxa pot donar solució a problemes estructurals i organitzatius, aportar dades descriptives i analítiques perquè així la institució pugui enfrontar el repte de desenvolupar una gestió interna que faci front al creixent consum de recursos amb mesures de prevenció.

Every society develops its forms of governance, systems of decision-making or conflict resolution among its members, its rules and institutions. The university as an academic institution, but also as socio-ecological and management organization, represents a system that develops its own governance. The university is a living and dynamic system that needs a flexible structure with respect to the changing needs of their community and environment. But while organics systems are self-organized, social systems do not by default. The aim of this paper is to analyze the functioning and coordination structures of the parties involved in the system cycle management of materials at the Technical University of Catalonia. We analyze here the different organizational models for urban solid waste management and resources, specifically in two case studies: the School of Architecture of Vallès and the Baix Llobregat Campus. Through the application of the “Marco Analitico de Gobernanza” to the case studies, we identified the five analytic units proposed by the methodology: analysis of the problems, stakeholders, standards, processes and system nodal points. In interviews conducted with key players in the field of waste and resource management it has been possible to develop a relationships network analysis. With this information we wanted to find out if the system under study is ripe to initiate a transition to a full cycle management of materials. The bibliography of reference in institutional analysis shows that a polycentric management increases the control over the management of resources and waste, facilitating the implementation of prevention policies. It has been identified some common barriers in the two cases that may be associated to a more structural reasons peculiar of the institution. It shows the difficulty of developing capabilities in the information feedback between the nodes connecting of the analyzed system. Especially among the more typical areas of waste and resource management. Based on the results obtained have developed a research possibilities focused to a methodology deepening and expanded the number of persons interviewed. It aims to demonstrate that social interactions in an organization are the basis of their operation and therefore need to be further analyzed to facilitate, through a better understanding of the system, the existence of structures which support and reflect this complexity. It is desirable to start a deeper reform of the public university system, so that its functions meet the requirements of the context and the society in which it is framed. He wanted to show that networking can provide a solution to structural and organizational problems, to provide descriptive and analytical data so that the institution can meet the challenge of developing internal management that addresses the increasing use of prevention resources.