En aquest treball s’ha estudiat la possibilitat d’obtenir imatges de doble pas a partir de la
combinació de dues imatges independents, una de les quals és capturada amb una exposició
correcta i l’altra sobreexposada.
Per fer-ho s’han fet mesures a un ull artificial i a tres ulls humans sans amb un sistema de
doble pas experimental amb una càmera d’alta sensibilitat refrigerada. Per avaluar diferents
graus de difusió intraocular també s’han fet mesures interposant dos filtres difusors davant
dels ulls. A partir de les imatges obtingudes de manera convencional i aplicant dues
modalitats de tractament d’imatge lleugerament diferents per combinar les imatges
sobreexposades s’ha quantificat la difusió intraocular amb els paràmetres OSI (Objective
Scatter Index) i FSI (Frequency Scatter Index) proposats a la bibliografia.
S’han comparat els resultats i s’ha analitzat si hi ha diferències significatives entre els
resultats obtinguts amb cadascun dels tres mètodes utilitzats mitjançant una anàlisi
estadística tipus t de Student. Els resultats demostren que és possible reconstruir les imatges
de doble pas a partir d’una imatge sobreexposada i d’una altra amb una exposició correcta.
A més, per obtenir uns bons valors d’OSI i FSI cal fer un tractament individualitzat per a cada
imatge en funció del número de píxels saturats.
