L’erm urbà com a espai d'apropiació i oportunitat: el Besòs com a cas d’estudi

Abstract

El gran augment demogràfic de les ciutats en les últimes dècades n’ha provocat una forta expansió, i l’urbanisme no sempre ha pogut respondre a aquesta demanda i ha provocat en certs llocs de la ciutat, una pèrdua d’identitat i d’estructura urbana, però també social. En aquest treball es busca de fer una anàlisi de la ciutat contemporània des d’un punt de vista diferent. M’interesso en quin impacte té la morfologia urbana en els usuaris que l’habiten dia a dia, no des de la condició del ple, sinó des de la del buit. La presència d’espais no explotats en el medi urbà es veu com un factor que pot obrir noves oportunitats per a l’apropiació i l’empoderament social allunyades dels sistemes de governança del sòl imposat per la societat en què vivim. L’interès sobre els espais indefinits m’orienta cap a una investigació que va més enllà del camp de l’arquitectura i de l’urbanisme, són aspectes que apareixen en l’antropologia, la sociologia, la filosofia... i que m’han permès d’enfocar nous punts de vista sobre la nostra professió. En la part teòrica em centro a fer una recerca dels espais desocupats amb caire marginal en la ciutat, per entendre amb quins conceptes i amb quines condicions es relacionen, fent una anàlisi dels antecedents que han permès aprofundir sobre el tema i citant diferents iniciatives i projectes fets en aquesta tipologia d’espais. Es pren, en la part pràctica, el Besòs com a sector d’anàlisi per posar en pràctica i aprofundir sobre les característiques d’aquests espais i sobre quin o quins futurs usos podrien prendre en la ciutat. Entenent els espais buits com a béns comuns al servei d’iniciatives socials, culturals i econòmiques amb vocació col·lectiva solidària. Així els espais privats buits de manera temporal esdevenen espais d’oportunitat que se sumen al sistema d’espais lliures i equipaments municipals.

El gran aumento demográfico de las ciudades en las últimas décadas ha provocado una fuerte expansión, y el urbanismo no siempre ha podido responder a esta demanda y ha provocado en ciertos lugares de la ciudad, una pérdida de identidad y de estructura urbana, pero también social. En este trabajo se busca hacer un análisis de la ciudad contemporánea desde un punto de vista diferente. Me intereso en qué impacto tiene la morfología urbana en los usuarios que lo habitan día a día, no desde la condición del lleno, sino desde la del vacío. La presencia de espacios no explotados en el medio urbano se ve como un factor que puede abrir nuevas oportunidades para la apropiación y el empoderamiento social alejadas de los sistemas de gobernanza del suelo impuesto por la sociedad en que vivimos. El interés sobre los espacios indefinidos me orienta hacia una investigación que va más allá del campo de la arquitectura y del urbanismo, son aspectos que aparecen en la antropología, la sociología, la filosofía ... y que me han permitido enfocar nuevos puntos de vista sobre nuestra profesión. En la parte teórica me centro en hacer una búsqueda de los espacios desocupados con carácter marginal en la ciudad, para entender con qué conceptos y con qué condiciones se relacionan, haciendo un análisis de los antecedentes que han permitido profundizar sobre el tema y citando diferentes iniciativas y proyectos hechos en esta tipología de espacios. Se toma, en la parte práctica, el Besòs como sector de análisis para poner en práctica y profundizar sobre las características de estos espacios y sobre cuál o cuáles futuros usos podrían tomar en la ciudad. Entendiendo los espacios vacíos como bienes comunes al servicio de iniciativas sociales, culturales y económicas con vocación colectiva solidaria. Así los espacios privados vacíos de manera temporal se convierten en espacios de oportunidad que se suman al sistema de espacios libres y equipamientos municipales.

The great increase of population in cities on recent decades has led to a strong expansion, and urban planning has not always been able to respond to this demand and has caused in some parts of the city, a loss of identity and structure, urban but also social. This work seeks to analyze the contemporary city from a different point of view. I am interested in the impact of urban morphology on the users who inhabit it on a daily basis, not from the condition of the full, but from the condition of the void. The presence of unexploited spaces in the urban environment is seen as a factor that can open up new opportunities for appropriation and social empowerment away from the systems of governance of the land imposed by the society in which we live. My interest in indefinite spaces directs me towards research that goes beyond the field of architecture and urbanism, these are aspects that appear in anthropology, sociology, philosophy ... and that have allowed me to focus on new perspectives on our profession. In the theoretical part I focus on a research of vacant spaces with a marginal nature in the city, to understand what concepts and conditions are related, making an analysis of the background that have allowed to delve into the subject and citing different initiatives and projects made in this typology of spaces. In the practical part, the Besòs is taken as a sector of analysis to put into practice and deepen on the characteristics of these spaces and on what or which future uses they could take in the city. Understanding empty spaces as common goods at the service of social, cultural and economic initiatives with a collective vocation of solidarity. In this way, temporarily empty private spaces become spaces of opportunity that are added to the system of free spaces and municipal facilities.