La dimensión económica de la exclusión residencial: Cataluña en el contexto europeo

Abstract

El objetivo de esta investigación es analizar la capacidad económica de la población catalana para hacer frente a los costes de su vivienda y el alcance de la política de vivienda para atender dichas necesidades de forma comparada con el conjunto de países de la Unión Europea (UE-27) según sus modelos de Estado de bienestar. Este trabajo se basa fundamentalmente en los resultados obtenidos a partir de la explotación de las bases de datos de las encuestas EU-SILC (European Union Statistics of Income and Life Conditions) y ECVHP-2011 (Encuesta de condiciones de vida y hábitos de la población de Cataluña 2011). El estudio confirma que la formación y estallido de la burbuja residencial, y la posterior crisis económica han tenido un fuerte impacto en la capacidad de la población catalana para hacer frente a sus costes residenciales, sobre todo entre la población en riesgo de pobreza moderada y entre las personas que viven en alquiler. En el conjunto de la Unión Europa, la crisis residencial en Cataluña, mayor que la del conjunto de España, solamente es comparable a la de Grecia y, en menor medida, a la del Reino Unido y Dinamarca. Asimismo, en materia de política de vivienda, este incremento de los niveles de exclusión residencial no parece haber provocado una mayor intervención pública ya que en 2011 el porcentaje de vivienda social y el grado de desarrollo del sistema de ayudas al pago de la vivienda eran de los más bajos de toda la Unión Europea.

L'objectiu d'aquesta investigació és analitzar la capacitat econòmica de la població catalana per fer front als costos del seu habitatge, i l'abast de la política d'habitatge per atendre aquestes necessitats de manera comparada amb el conjunt de països de la Unió Europea (UE 27) segons els seus models d'Estat de benestar. Aquest treball es basa fonamentalment en els resultats obtinguts a partir de l'explotació de les bases de dades de les enquestes EU-SILC (European Union Statistics of Income and Life Conditions) i ECVHP-2011 (Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya 2011). L'estudi confirma que la formació i esclat de la bombolla residencial, i la posterior crisi econòmica han tingut un fort impacte en la capacitat de la població catalana per atendre als seus costos residencials, sobretot entre la població en risc de pobresa moderada i entre les persones que viuen en lloguer. En el conjunt de la Unió Europa, la crisi residencial a Catalunya, més gran que la del conjunt d'Espanya, només és comparable a la de Grècia i, en menor grau, a la del Regne Unit i Dinamarca. Així mateix, en matèria de política d'habitatge, aquest increment dels nivells d'exclusió residencial no sembla haver provocat una major intervenció pública ja que el 2011 el percentatge d'habitatge social i el grau de desenvolupament del sistema d'ajuts al pagament de l'habitatge eren dels més baixos de tota la Unió Europea

The objective of this article is to analyse the ability of the Catalan population to meet their housing costs and the scope of Catalan housing policy to address those needs in comparison to the European Union (EU 27) countries considering their different welfare state regimes. This work is mainly based on the results of the EU-SILC (European Union Statistics on Income and Life Conditions) and ECVHP-2011 (Survey on Living Conditions and Habits of the Catalan Population) surveys. The study confirms that the housing bubble boom and bust and the subsequent financial crisis have had a strong impact on the ability of the Catalan population to afford housing costs, particularly among people at risk of moderate poverty and renters. In the EU context, the Catalan housing crisis, greater than the Spanish one, is only comparable to that of Greece, and to a lesser extent, of UK and Denmark. The increasing levels of housing exclusion in Catalonia, however, have not led to greater public intervention, and in 2011 the share of social housing and the level of development of the Catalan housing allowance system were among the lowest in the EU