Valoració de la sostenibilitat dels tubs de sanejament

Abstract

Aquesta ponència presenta una síntesi del projecte desenvolupat a la UPC en relació a l'estudi de la sostenibilitat dels tubs de sanejament. Es va realitzar una anàlisi comparativa del grau de sostenibilitat dels tubs de formigó en front altres possibles alternatives, ja sigui per l'ús de diferents materials o per les diferències existents en el procés de fabricació e instal•lacions.

La metodologia emprada va ser el Model Integrat de Valor per Avaluacions Sostenibles – MIVES (Aguado, Manga y Ormazábal 2006). Es tracta d'una metodologia que utilitza l'anàlisi de valor com a suport a la decisió mitjançant la valoració de diferents alternatives, amb l'objectiu, en particular, de valorar quantitativament la sostenibilitat.

Després d'una lectura de la literatura actual, es van realitzar entrevistes a experts en temes d’ aigua, obres públiques i sanejament per trobar aquells aspectes més representatius i discriminants. També es van realitzar dos seminaris, un a la UPC i un altre a Saragossa durant els anys 2007 i 2008. L’objectiu del primer seminari fou l’ ordenació en forma ramificada de tots aquells aspectes que tenien que ser valorats. L’ objectiu del segon seminari fou la presentació de resultats per fer una posterior discussió i anàlisi de sensibilitat.

La metodologia s’aplica a vuit alternatives de tubs plàstics i de formigó, amb quatre diàmetres diferents (400 mm., 800 mm., 1200 mm. i 2000 mm.). Els requeriments considerats (aspectes considerats en la primera ramificació) han sigut: el funcional, l'econòmic, el social i el mediambiental. Aquests requeriments es desglossen en 10 criteris i en 14 indicadors totals que mesuren aspectes com la capacitat mecànica afegida, les emissions de CO2, el consum de matèries primeres, l'energia requerida, els riscos d’ accidents laborals en producció i execució, entre d'altres. Els resultats indiquen que, quan els diàmetres són petits, els tubs amb menor resistència poden arribar a funcionar de forma molt correcta. Degut a això, les valoracions d'alternatives de formigó o plàstiques són molt semblants. Però quan els diàmetres comencen a ser grans, els tubs de formigó tenen una millor valoració. Així es comprova que per a diàmetres més grans de 800 mm., les alternatives de formigó són, pel moment, les més sostenibles. També cal tenir en compte el fet que els materials plàstics tenen una gran pèrdua del mòdul d'elasticitat. Això fa que la valoració del grau de sostenibilitat va baixant a mesura que passa el temps.

Es conclou que el model creat representa un avanç en termes d'estudis de valoració, ja que imprimeix al mètode gran objectivitat i claredat dels procediments. Això promou major legitimitat de la valoració, a la vegada que permet que qualsevol persona pugui estudiar la sostenibilitat de la seva alternativa partint del mateix model. Els resultats i conclusions d'aquest estudi poden servir per establir les bases de posteriors anàlisis d'altres productes realitzats en la mateixa empresa, així com recolzar decisions per part de l'administració pública.