Estructura y morfología de las regiones degradadas del polietileno de ultra alto peso molecular en prótesis articulares
Visualitza/Obre
Cita com:
hdl:2099/5260
Tipus de documentArticle
Data publicació1999-12
EditorSociedad Ibérica de Biomecánica y Biomateriales
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Abstract
Se realiza el presente estudio en material de 3 prótesis articulares de rodilla para valorar las diferencias morfológicas y estructurales entre las zonas degradadas y no degradadas encontradas en el polietileno de ultra alto peso molecular (PEUAPM). Los implantes estudiados comprenden material degradado tras implante y retirada, material degradado sin implantar y material no
degradado sin implantar. Mediante microscopía electrónica de barrido, se analiza la morfología de la zona degradada que explica la pérdida de transparencia del material en la llamada banda blanca.
Mediante FTIR, se comprueba la degradación química de la zona de banda y se obtiene el índice de
degradación del material, correlacionado con su cristalinidad. Mediante DSC y difractogramas de
rayos X, se manifiesta en el material degradado la presencia de fase ortorrómbica pero también
monoclínica, cuya cuantificación mediante rayos X abre un nuevo camino para investigar la relación
entre degradación del material y fracaso del implante.
CitacióLópez, J.M., [et al.] Estructura y morfología de las regiones degradadas del polietileno de ultra alto peso molecular en prótesis articulares. Biomecánica,1999, vol.VII, núm.13, p.2-11
ISSN1885-9518
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
López, J.M..pdf | 734,2Kb | Visualitza/Obre |