Environmental governance in the Ethiopian Central Rift Valley

Abstract

El Central Rift Valley (CRV) és una àrea molt poblada del centre d’Etiòpia, on la major part de la població viu a la zona rural explotant els recursos naturals. Es troba al rift africà, i compta amb quatre llacs principals i diversos rius que els connecten. La majoria d’ells amb elevades concentracions de sals. És una àrea molt important en termes biològics. Els seus ecosistemes aquàtics i terrestres suporten una gran biodiversitat, com ara gran varietat d’aus, peixos i espècies vegetals. El ràpid desenvolupament dels sistemes de cultiu basats en la irrigació, juntament amb l’elevada pressió existent sobre els recursos naturals de la zona hi fa perillar la sostenibilitat del medi ambient i dels seus ecosistemes.

A través d’un estudi bibliogràfic i del treball de camp s’han identificat cinc problemes mediambientals, agreujats a més pel canvi climàtic que incrementa l’evapotranspiració. Aquests són la mala qualitat de l’aigua, la manca d’aigua, la degradació del sòl de la conca, la reducció del nivell dels llacs i la degradació de la biodiversitat.

Un estudi detallat de la legislació, el marc institucional i el paper que juga cadascun dels factors ha permès concloure quines són les principals causes que hi ha darrera tots els problemes identificats i quines són les recomanacions que caldria seguir. En general, la legislació és correcte i vetlla per la defensa del medi, però existeix un greu problema de no compliment de la legalitat degut fonamentalment al desconeixement, la manca de recursos econòmics i la falta de personal qualificat.

La majoria del consum d’aigua al CRV és dedicat al reg per inundació de petites explotacions gestionades per agricultors que treballen units en cooperatives. Els sistemes de reg que utilitzen són altament ineficients. A més, com que l’aigua de la zona compta amb una elevada concentració de sals, degut a les filtracions la qualitat del sòl dels camps es veu molt afectada. Això redueix molt la productivitat agrícola fins al punt de crear una necessitat creixent de nous camps de conreu, aconseguint així incrementar encara més la desforestació.

La població no és conscient d’aquests problemes i l’ús de l’aigua no està subjecte a una bona planificació ni regulació per part de l’administració pública. A més, no existeixen mesures que incentivin un ús eficient de l’aigua. A això s’afegeix un sistema totalment públic de propietat de la terra, herència d’una dictadura comunista, subjecte a possibles redistribucions per part de l’Estat que crea inseguretat als agricultors i que impedeix, entre d’altres motius, que es duguin a terme les inversions tecnològiques necessàries per millorar.

Una correcta presa de decisions i un bon planejament i control dels usos del sòl contribuiria a millorar la governança ambiental i reduir els actuals problemes mediambientals que pateix la zona. Per aconseguir-ho cal disposar d’eines que ajudin en aquests processos. En són exemples el càlcul d’índex que permetin identificar les zones més malmeses o els models hidrològics que permetrien generar diversos escenaris de futur i triar els usos del sòl més convenients per a la conca. S'ha constatat que actualment ja existeix tota la informació necessària per utilitzar models d’hidrologia superficial com el SWAT