|
|
E-prints UPC >
Arquitectura >
CA - Departament de Composició Arquitectònica >
Ponències/Comunicacions de congressos >
Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem:
http://hdl.handle.net/2117/1880
|
| Citació: | Rosselló Nicolau, Maribel. Revestiments per als interiors de l'arquitectura [en línia]: algunes aportacions de la indústria. A: X Congrés d'Història de Barcelona. "Dilemes de la fi de segle, 1874-1901". Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2007, pàg.1-13. [Consulta: 12 de març de 2008].Disponible a:http://www.bcn.es/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/10congres/rossellotext.pdf |
| Títol: | Revestiments per als interiors de l'arquitectura: algunes aportacions de la indústria |
| Autor: | Rosselló i Nicolau, Maribel  |
| Editorial: | Ajuntament de Barcelona |
| Data: | 2007 |
| Tipus de document: | Conference report |
| Resum: | A partir de les dècades centrals del segle XIX, l’habitatge de l’alta burgesia barcelonina esdevé un reflex de la posició adquirida per una classe social que s’ha enriquit arran de la seva participació activa en el desenvolupament econòmic. L’interior de l’habitatge els permet mostrar que, alhora que s’ha produït un enriquiment econòmic, es va accedint a un món cultivat, sensible a les arts, a la moda i a les normes del gust. El luxe i l’enriquiment es palesen a partir del joc d’estímuls sensorials i de la presència d’objectes evocadors de la nova sensibilitat cultural. Cap a final de segle la valoració de l’experiència sensible s’incrementa i adquireix una força esclatant. El joc cromàtic es fa més intens, els estímuls lumínics i tàctils es reforcen i es multipliquen. Aquests estímuls els proporciona tot l’arranjament de l’estança, des dels paviments, les cortines i el mobiliari, fins als objectes i els records que, alhora que proporcionen referents sensorials, tenen un marcat caràcter autobiogràfic.
Aquest procés d’intensificació de la voluntat expressiva dels interiors coincideix amb un període de fort creixement de l’Eixample. Amb aquest es configura a Barcelona un centre burgès més compacte, degut, per una banda, a les noves ordenances de 1891, que permeten augmentar l’edificabilitat i, per l’altra, al fet que en aquest moment tant la classe benestant com les classes mitjanes i els professionals s’hi traslladen decididament. El ventall d’habitatges esdevé molt més ampli, des del propi de les elits fins al més estandarditzat. En uns i altres s’hi troba ara la voluntat de gaudir dels valors expressius dels interiors.
Per donar resposta a aquesta demanda són necessaris uns sistemes de producció que proporcionin un ampli ventall de solucions, des de les de gran categoria fins a les més assequibles. En aquest sentit, artesans i artistes revitalitzen tècniques tradicionals i s’impliquen en la seva renovació formal, alhora que la indústria assumeix solucions més estandarditzades i, amb la incorporació d’artistes en el procés del disseny, també assumeix aquella renovació formal. La indústria és la que proporciona els materials necessaris, com ara paviments, papers pintats, teixits, etc., assequibles per molta més gent.
Per mostrar algunes de les aportacions de la indústria, ens centrem, en primer lloc, en dues solucions per a paviments, el mosaic de gres monocrom, conegut com mosaic Nolla, i el mosaic hidràulic; en segon lloc, recollim algunes de les aportacions que es fan en paper pintat; i, finalment, analitzarem l’aportació de les rajoles de cartró pedra. |
| URI: | http://hdl.handle.net/2117/1880 |
| Apareix a les col·leccions: | AEA - Art, Estètica i Antropologia de l´Espai. Ponències/Comunicacions de congressos CA - Departament de Composició Arquitectònica. Ponències/Comunicacions de congressos
|
| Comparteix: |
|
Queda prohibida la reproducció, transformació, distribució i comunicació pública d'aquesta obra. Es permet, en tot cas, la reproducció per a ús privat sempre i quan la còpia que se'n faci no sigui objecte d'utilització col·lectiva ni lucrativa (art. 31.2 del Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, http://bibliotecnica.upc.es/sepi/legislacio.asp).
Per a qualsevol ús que es vulgui fer diferent al permès, dirigiu-vos a: sepi@upc.edu
|