Projecte de rehabilitació i prolongació del Passeig de Les Masies de Voltregà
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2099.1/25416
Tipus de documentProjecte/Treball Final de Carrera
Data2011-02
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
El “ Projecte de rehabilitació i prolongació del Passeig de Les Masies de Voltregà”, es situa
al municipi homònim, i dins d’aquest municipi, concretament en l’entitat del Despujol,
comarca d’Osona, província de Barcelona.
En l’àmbit d’aquest projecte s’han executat diversos projectes, primerament, l’any 1985 es
construí el col·lector del Torrent de Mitjavila.
Uns quants anys més tard, concretament l’any 1992 s’executaren dos projectes: el primer
fou el “Projecte d’Urbanització del Pla Parcial 1. L’era d’En Reus”, que inclou la calçada sud
del Passeig des de Sant Hipòlit fins el c/ Montseny; el segon fou el “ Projecte d’Urbanització
del Passeig de les Masies de Voltregà, Fase I” que comprèn els trams entre la Ctra. C-17 i el
carrer de Balmes.És objecte del projecte la definició tècnica i econòmica de totes les unitats d'obra
necessàries per a la rehabilitació de les zones malmeses i la nova urbanització de la resta de
l’àmbit del pla, és a dir: de les demolicions precises per a la execució de carrers, el
moviment de terres i la vialitat, els serveis de clavegueram, distribució d'aigua potable,
subministrament d'energia elèctrica, gas, xarxa de telecomunicacions, enllumenat públic,
pavimentació i mobiliari urbà, així com arbrat, reg i jardineria.
S’han introduït en el projecte elements de disseny que faciliten els desplaçaments amb els
modes de transport més sostenibles amb el desig de fomentar una distribució modal amb
major presència del mitjans no motoritzats, en línia amb les Directrius Nacionals de
Mobilitat.
En aquest municipi, la mobilitat en vehicle privat ha estat motivada per una manca
d’alternatives en altres mitjans de transport, sobretot en les connexions intermunicipals i
alhora pel fet que antigament Sant Hipòlit de Voltregà i Les Masies de Voltregà formaven
una única circumscripció administrativa i per tant encara es mantenen uns lligams clars entre els dos municipis: tradicionalment Sant Hipòlit ha tingut molts dels serveis i
equipaments que comparteixen els dos municipis i Les Masies el sòl rural que li faltava a
Sant Hipòlit.Tanmateix, durant els anys vuitanta les preferències per l’habitatge varen derivar clarament
cap a la casa unifamiliar amb jardí en detriment dels habitatges plurifamiliars i es crearen
urbanitzacions perifèriques, com és l’àmbit d’aquest projecte.
Aquest fets, lligats a un disseny dels viaris centrats en el trànsit de vehicles en comptes de
tractar la mobilitat en tots els seus vessants, ha comportat que l’ús del vehicle privat s’hagi
fet extensiu també per les distàncies més curtes.
En aquest sentit, donades les característiques dels habitatges, tots ells unifamiliars, la
majoria d’ells amb aparcaments particulars, s’estima oportú reduir el nombre
d’aparcaments en calçada i efectuar un reajustament de l’amplada dels carrils de circulació
per aconseguir dos efectes: guanyar espai per als vianants i ciclistes i aconseguir una
circulació de vehicles més racional i pacificada en la qual el vehicle privat.
Cal esmentar que els pendents en aquest eix no seran suaus, un factor clau per l’èxit dels
mitjans no motoritzats, però es mantenen dins els límits que determinen les normatives
d’accessibilitat. No es pot obviar que el clima d’Osona és Mediterrani Continental Humit i
per tant la precipitació cau de manera regular durant tot l’any, fet que penalitza en elsdesplaçaments a peu i en bicicleta.
Pel que fa a la temperatura, l’estiu és calorós a la Plana de Vic i més fresc a la resta,
s’intentarà pal·liar l’efecte de la calor amb vegetació que aporti ombra a l’itinerari.
L’hivern és l’estació més seca, és fred a tota la comarca, amb inversió tèrmica, les glaçades
son freqüents i les boires afecten sovint la plana. Per aquest motiu en el disseny dels
itineraris de vianants i ciclistes, entre d’altes mesures de seguretat, s’han dissenyat les
cruïlles per evitar els inconvenients que la boira pot produir.
Segons les experiències de molts països centreeuropeus, els motius del no-ús dels mitjans
no motoritzats no es poden justificar per unes condicions climatològiques “menys
favorables” sinó més aviat a factors culturals. La dotació d’aquestes infraestructures
s’espera que sigui un agent dinamitzador per aconseguir aquest canvi cultural, que podria
començar captant com a usuaris als alumnes de l’Institut d’Educació Secundària
“Voltreganès”, situat al propi Passeig.
TitulacióENGINYERIA DE CAMINS, CANALS I PORTS (Pla 1995)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
LOPEZ.zip | 45,18Mb | application/zip | Visualitza/Obre |