El Santuari de Nª Sª de la Misericòrdia de Canet de Mar: història i arquitectura
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2099.1/13638
Tipus de documentTreball Final de Grau
Data2011-10
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
Aquest treball basat en el Santuari de la Misericòrdia de Canet de Mar consta de dues parts, una de
primera corresponent a la part explicativa de les diferents etapes del Santuari fins arribar a l’edifici
que es pot observar avui dia. I una altra part, la corresponent al grafisme, realitzant‐se
l’aixecament del mencionat edifici.
La primera, és a dir la part d’evolució històrico – constructiva del temple consta de diferents punts,
per a independitzar diferents temàtiques, així trobem els antecedents, on s’expliquen els orígens
de la població de Canet i la presencia d’una petita esglesiola anomenada Sant Pere de Romaguera.
El següent punt fa referència l’autorització per part del Bisbe de Girona per a realitzar la
segregació de Canet de la població inicial de Sant Iscle de Vallalta. Amb aquesta autorització es
permeté la construcció de la primera església parroquial de Canet de mar, datant‐se al voltant de
1460 i les dècades següents.
Al voltant de l’any 1580 s’autoritzà la construcció d’una nova església parroquial. A partir d’aquet
fet l’antiga església passà a utilitzar‐se com a ermita, encara que sense el l’advocació de la
Misericòrdia.
El següent punt correspon a l’augment de fervor de la població de Canet vers aquesta ermita, la
multiplicació dels seus guanys i les diferents reformes que se li feren, coincident amb l’època on
l’administració fou portada per Mns. Marià Martínez, entre els anys 1720 i 1750 aproximadament.
Aquest intentà promoure la construcció d’una nova ermita més adient a la gran afluència de fidels
que s’hi adreçaven, obtinguen una negativa per part de les autoritats polítiques i eclesiàstiques de
la població, sobretot de les corresponents a la parròquia, per evitar que dit capellà assolís més
control sobre la població que els mencionats estaments.
Durant la dècada de 1850 a 1860, es posaren d’acord les autoritats eclesiàstiques amb les
polítiques per finalment emprendre la construcció d’una nova ermita, el projecte fou a càrrec de
l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó, arquitecte d’origen vigatà però afincat a Barcelona,
que d’ente els càrrecs que ostentà figura la d’ Arquitecte municipal de la capital catalana. Es
detallen gràcies als documents trobats en arxius públics i particulars canetencs el cost aproximat
de la construcció de la nova ermita en estil neogòtic, així com l’aportació com a herència
testamental del canetenc afincat a La Habana Carles Pasqual i Puig, fet que impulsà i ajudà
quantitativament alhora de solventar la problemàtica econòmica que comportava la construcció
d’aquell col·losal edifici. Explicant‐se també la composició interior del temple, així com la rica
decoració que aquest posseïa assimilant‐se a l’influencia de Violet‐de‐Duc, i els sistemes
constructius emprats per a la seva construcció. Així com l’explicació del pas de l’anomenament de
Ermita de la Misericòrdia a Santuari de la Misericòrdia, pel fet de que la Verge fou coronada l’any
1907 i se li atorgà el títol de patrona del maresme.
El punt següent correspon a la tragèdia soferta durant les primeres setmanes de la guerra civil de
1936, on Canet perdé a causa de la virulència de les flames els dos edificis religiosos més grossos
de la població, i en conseqüència els més rics arquitectònicament i artísticament parlant. El
santuari quedà gairebé destruït, sols s’aguantaren en peus les façanes i part del presbiteri. Les
voltes baixaren per complert, es cremà tot el mobiliari i es destruí la imatge de la Verge.
L’últim punt correspon a la reconstrucció del Santuari en la dècada de 1940, sota la direcció de
l’arquitecte Josep Mª Danés i Torras, així com les modificacions sobretot del presbiteri i la
construcció de les voltes que dirigí l’arquitecte Pere Domènech i Roura en la dècada dels anys
1950. La reconstrucció detallada amb els materials utilitzats, així com la problemàtica dels anys de
post‐guerra de localització de cert tipus de material com ferro o fusta de certes dimensions. I
finalment les petites reformes sobretot de caire artístic, de canvi de vitralls i decoració dels
paraments que han anat envellit el temple fins arribar a l’actualitat, intentant evocar l’estil
originari d’abans de la guerra civil.
MatèriesArchitectural heritage, Architecture--Spain--Catalonia--History--19th century, Patrimoni històric -- Catalunya -- Canet de Mar, Modernisme (Arquitectura) -- PFG
Localització
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
Plànols.rar | Plànols de el Santuari de Nª Sª Misericordia | 15,31Mb | application/x-rar-compressed | Visualitza/Obre |
Projecte.rar | Memoria | 7,890Mb | application/x-rar-compressed | Visualitza/Obre |