En aquest treball s’estudiarà el rebuig de les espècies presents en les aigües àcides de mines (AAM), en concret dels metalls, mitjançant membranes de nanofiltració (NF). Un dels grans objectius de la societat actual és la reutilització dels recursos naturals. Les AAM estan caracteritzades per contenir una acidesa elevada i concentracions altes de metalls i sulfat. Aconseguir trobar una metodologia per separar els metalls d’aquestes aigües permetria recuperar-los i reutilitzar-los posteriorment. A més, al tractar les AAM amb membranes de NF i separar els metalls s’aconseguiria millorar la seva qualitat i disminuir l’impacte ambiental que aquestes provoquen al medi. La part experimental s’ha dut a terme en una planta pilot a escala laboratori basada en un mòdul de membrana plana amb circulació transversal del flux i recirculació del permeat i del concentrat al tanc d’alimentació. S’ha treballat amb dues membranes diferents: NF-270 i Hydracore 70pHT. La primera pertany a l’empresa Dow Chemical i la segona és fabricada per Hydranautics. S’han utilitzat dissolucions sintètiques incloent una gran varietat de metalls (com ara alumini, zinc, lantani...) per tal de simular en composició les AAM. S’han dissenyat 9 experiments diferents amb l’objectiu d’estudiar el rebuig de diferents espècies variant: la membrana de NF, el pH de la dissolució o la quantitat d’alumini o ferro dissolta. Les mostres obtingudes dels experiments han estat analitzades mitjançant un ICP per l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA). Per altra banda les membranes utilitzades i d’altres que s’han mantingut en contacte amb àcid, per estudiar la seva estabilitat a l’acidesa, s’han analitzat després de la seva utilització mitjançant FTIR i AFM. S’ha observat que per la membrana NF-270 s’obtenen valors de rebuig molt elevats per tots els metalls i que en augmentar la concentració de metalls, ferro o alumini en aquest cas, aquests valors es redueixen a causa de la formació de complexos amb els sulfats presents a la dissolució. Per altra banda la membrana Hydracore 70pHT ha donat valors de rebuig més baixos per a totes les espècies. En l’anàlisi de les membranes s’ha observat com la NF-270 ha patit petits canvis en la seva estructura després de ser utilitzada, o després de tenir-la en contacte amb àcid, a més de patir embrutiment degut a possibles precipitacions durant l’experiment. En canvi la membrana Hydracore 70pHT no a patit embrutiment, però sí que s’ha vist atacada pel sulfat de l’àcid. Finalment s’han elaborat l’estudi del cost del projecte i de l’impacte ambiental.
