Mescles REX PLA/ABS
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/98917
Realitzat a/ambCentre Català del Plàstic
Tipus de documentTreball Final de Grau
Data2016-01
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
Aquest projecte es centra en la caracterització de mescles d’àcid poli(làctic) modificat amb
extensors de cadena (REX-PLA), acrilonitril butadiè estirè (ABS) i ABS injectat amb anhídrid
maleic (ABS-g-MAH). L’estudi s’ha centrat en tres formulacions diferents en els que varia la
quantitat d’ABS-g-MAH utilitzat per tal de compatibilitzar les fases. Les mescles en %pes
segons l’ordre: REX-PLA/ABS/ABS-g-MAH són: 70/30/0, 70/27/3 i 70/24/6.
Els materials caracteritzats han sigut fabricats anteriorment al Centre Català del Plàstic, on
també s’ha dut a terme aquest projecte [1].
S’ha fet un estudi de caracterització de propietats mecàniques i un estudi morfològic. Per
caracteritzar mecànicament els materials s’han fet assajos d’impacte pendular, de tracció i
de treball essencial de fractura. L’estudi morfològic mitjançant la microscòpia electrònica
(SEM).
En el cas de l’assaig d’impacte pendular s’ha pogut comprovar que en el cas d’un major
contingut d’ABS-g-MAH el material té una major tenacitat. Això implica que l’ABS-g-MAH
millora el l’adhesió entre fases.
Pel que fa a l’estudi morfològic s’ha dut a terme en les plaques injectades. S’ha pogut
concloure que les plaques tenen una morfologia laminar en orientació al flux. També s’ha
determinat que un augment de la concentració d’anhídrid maleic fa que disminueixi la mida
del domini de les fases d’ABS, de tal forma que es pot comprovar que ajuda a que aquestes
fases es compatibilitzin.
En el cas de l’assaig de tracció s’ha pogut comprovar que tant la tensió com l’elongació de
fluència de les tres mescles és el mateix, així com el mòdul d’elasticitat. La gran diferència
entre els materials s’ha vist en la deformació plàstica, on el material amb composició 70/30/0
(Bioblend 0) ha tingut una elongació a ruptura significativament menor a la del material
70/27/3 (Bioblend 3).
Pel que fa a l’assaig de treball essencial de fractura s’ha fet un estudi preliminar per
comprovar que es compleixen les condicions per estudiar el treball essencial de fractura i a
continuació s’ha procedit a fer una sèrie de probes dels materials Bioblend 0 i 3. En el cas
del Bioblend 0 no s’han aconseguit resultats vàlids degut a que en diferents casos les proves
han trencat de forma fràgil o la propagació de l’esquerda no ha sigut en la direcció de
l’entalla. Pel que fa al material Bioblend 3 tan sols s’han aconseguit quatre proves vàlides
però en el moment de calcular el treball essencial de fractura no s’han obtingut resultats
vàlids.
TitulacióGRAU EN ENGINYERIA EN TECNOLOGIES INDUSTRIALS (Pla 2010)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
TFG Daniel Costas Mescles REXPLA-ABS.pdf | Memòria | 24,25Mb | Visualitza/Obre |