II Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura (JIDA'14), Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, 28 y 29 de Abril de 2014: libro de actas

View/Open

JIDA14.pdf (32,15Mb)

View Usage Statistics

Show full item record

Document typeBook

Date issued2014-04

PublisherUniversitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica

Rights accessOpen Access

CitationGarcia Escudero, Daniel; Bardí Milà, Berta, eds. "II Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura (JIDA'14), Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, 28 y 29 de Abril de 2014: libro de actas". Barcelona: UPC IDP; GILDA, 2014. ISBN: 978-84-9880-594-9

URIhttp://hdl.handle.net/2117/98596

DLB 9090-2014

ISBN978-84-9880-594-9

ISSN2462-571X

References

REFERENCIAS
Latour, B. Technology is Society Made Durable. En A Sociology of Monsters: Essays on Power, Technology and Domination. J. Law, ed. 1991 Sociological Review Monograph N°38. pp.103-132.
Romero, J.M. y otros, Otra manera de hacer. Ensayo de un Observatorio Territorial Local durante el 3er WS Palma-Palmilla 2010. Ed. Fundación Rizoma, 2010, p18-25. ISBN: 978-84-614-3183-0.
Kroll, L. Entrevista en foro High Green Tech Symposium, en Triennale di Milano 2010, subida el 6/04/2010, disponible en: <https://www.youtube.com/watch?v=9wzV6hROlvM> consulta 27 Marzo 2014
V.V.A.A. Informe del Educational Facilities Laboratories, EFL (1972) Weinstock ed., New York, p105.
PKMN, Ciudad crea Ciudad dentro de La Ciudad Viva: Nuevos procesos participativos, Edit: Consejería de Obras Públicas y Vivienda, p38-41. ISSN: 1888-5462.
Eliasson, O, El parlamento ProCoCon, dentro de Leer es respirar, es devenir.
Escritos, ed. Moisés Puente, GG, 2012, p83-86.
Gil-Fournier, M. Procesos de domesticación urbana, post en La Ciudad Viva: <http://www.laciudadviva.org/blogs/?p=11892> consulta 15 Enero 2014.
Livingston, R. Cirugía de casas. Buenos Aires: CP67, 2007; y post en blog de Arrsa: <http://arrsa.org/2012/07/los-tres-movimientos-del-metodo-que-permiten- una-conversacion-fluida/> consulta 15 Enero 2014.
Villasante, T. La socio-praxis: un acoplamiento de metodologías implicativas dentro de Metodologías de investigación social. Introducción a los oficios, ed.
Manuel Canales, Lom ediciones, 2006 p379-403; y V.V.A.A., Metodologías Participativas. Manual. Observatorio Internacional de Ciudadanía y Medio Ambiente Sostenible CIMAS, 2009, p35-54.
Wagensberg, J. La simulación de la complejidad. Dentro de Ideas sobre la complejidad del mundo. Tusquets, 1989, p89-94.
Resnick, M., Turtles, termites and Traffic Jams. Explorations in massively parallel microworlds. Col Complex Adaptive Systems. The MIT Press, 2001, p10. ISBN: 978-02-626-80936.
Innerarity, D. Políticas de la naturaleza en la sociedad del conocimiento.
Nueva Época 122, 2003, p318 y Innerarity, D. Democracy of Knowledge. ed Bloomsbury Academy 2013, p85.
CITAS Y BIBLIOGRAFÍA
DOE Energyplus, Consulta, 6 mayo 2013. http://energy.gov/eere/office-energy-efficiency-renewable-energy
DIALux, Consulta 14 de marzo 2014. http://www.dial.de/DIAL/es/dialux.html Sitio Web de Arquitectura y Energía: http://www.upc.es/aie DesignBuilder Simulation + CFD Training Guide, 2008-2011.
Sitio web de DOE Energyplus -http://energy.gov/eere/office-energy-efficiency- renewable-energy Sitio Web de Desing Builder -http://www.designbuilder.co.uk/ Sito Web de DIALux -http://www.dial.de/DIAL/es/dialux.html Finalment, per posar tots aquests requeriments en conjunt, i millorar l'aprenentatge dels estudiants, es va optar per introduir metodologies de treball col·laboratiu a través de la metodologia del puzle (veure més amunt).
El curs està ara estructurat al voltant de la lectura de 20 texts fonamentals de la Teoria de l'Arquitectura, agrupats en 4 grans temes:
La Fi de la Modernitat.
El gir lingüístic (estructuralisme i postestructuralisme).
El postmodernisme -arquitectura.
Es tracta de texts de diversa dificultat, alguns d'ells força complexes, que requereixen d'una lectura atenta i pausada. Alguns d'aquests texts a més són força llargs, 50-70 pàgines, mentre que d'altres són més curts, 10-15 pàgines.
Així, es va dividir el curs en grups de 5 persones (grups de treball). Per a cada tema, tots els grups tenen els mateixos 5 texts, i s'assigna un text a cada estudiant del grup, que després de la seva lectura es converteix en " l'expert " .
Els estudiants tenen 2 setmanes per llegir el text, preparar-lo i contextualitzar-lo amb les explicacions donades a classe. Aquesta és una mesura de temps molt més raonable, ja que alguns texts són força llargs.
El planteig general del treball (pregunta d'investigació, índex, etc).
Ús de referències externes, bibliografia i citacions (es valora especialment la utilització de altres fonts més enllà dels proposats pel professor).
El domini del llenguatge tècnic i dels mecanismes de redacció per tal d'expressar correctament els arguments.
Aquesta seqüència d'esdeveniments es repeteix 4 vegades. El resultat esperat a cada iteració és de creixent dificultat, i de creixent perfecció: a la primera iteració
Aronson, E., Blaney, N., Stephin, C., Sikes, J., & Snapp, M. The jigsaw classroom. Beverly Hills, CA : Sage Publishing Company, 1978.
Ibarra Sáiz, María Soledad, Rodríguez Gómez, Gregorio y Gómez Ruiz, Miguel Ángel. La evaluación entre iguales: beneficios y estrategias para su práctica en la universidad. Revista de Educación. 2012, 359. Septiembre- diciembre.
Fig.2/ Aixecament de la parcel·la assignada a cada grup i estudi d'una qualitat del lloc. L'àmbit es va dividir en nou parts agafant com a referència la directriu de les façanes del Deganat, situat al centre dels jardins. Aquests límits inicials es van reajustar per adaptar-los a les preexistències del lloc, establint-se un diàleg entre els equips per fixar la frontera exacta entre les parcel·les aprofitant línies d'arbres, tanques vegetals, passeres pavimentades, etc. El treball en equip va permetre fer en primer lloc un aixecament a escala, disposant en alguns casos elements auxiliar per cartografiar amb exactitud la morfologia del lloc (estaques, fils, traçat de directrius de referència, etc.). Sobre la planimetria obtinguda es van fer els estudis de la present figura. Llegint de dreta a esquerra i de dalt a baix tenim un estudi acústic, un estudi de la sensació calorífica, una anàlisi de recorreguts a peu i la seva intensitat, una cartografia de les acumulacions d'aigua de pluja, una anàlisi de la il·luminació i les vistes de l'edifici del Deganat, una zonificació dels usos del jardí, una catalogació de la vegetació, un estudi de la protecció que ofereixen els elements del jardí contra el vent dominant i, finalment, una anàlisi de la ocupació i l'ús de dos aularis provisionals.
Fig.3/ Registre d'un arbre. Cada estudiant va escollir un arbre de la parcel·la. Havia d'analitzar la seva situació respecte a l'entorn més immediat i definir geomètricament la seva estructura mitjançant seccions horitzontals i verticals, ja fossin generals o de detall. La gran heterogeneïtat dels arbres del jardí del deganat, des d'arbusts fins a plataners de grans dimensions, els va obligar a ajustar la composició dels dibuixos. Havien de triar l'escala adequada pel format del paper establert (DIN-A2), identificar els elements característics per detallar-los (escorça, fruits, fulles) i trobar un sistema adequat per agafar mesures sobre el terreny i després traslladar-les sobre el paper en forma d'acotacions. D'esquerra a dreta i de dalt a baix, treballs de les alumnes: Maialen Iturria, Amàlia Jansà, Susana Romeo i Beatriz Márquez.
Fig.4/ Projectar un recer. Segons l'Enciclopèdia Catalana, un recer és un «lloc on hom és a cobert del vent, de les injúries del temps». Cada estudiant, a partir del coneixement adquirit durant registre gràfic de l'exercici anterior, havia de projectar un recer que es relacionés amb el seu arbre sense danyar-lo. Calia configurar un espai amb un volum aproximat d' 1 m 3 usant materials d'origen vegetal (fusta, canyes, cordes, biomassa, etc.) .
El pressupost màxim era de 30€, una limitació establerta amb l'objectiu d'incitar als alumnes a reconèixer l'entorn de la universitat –format majoritàriament per solars abandonats– per aconseguir materials de construcció gratuïts. Lògicament, la base per dibuixar el projecte era l'aixecament de l'arbre, però en molts casos calia canviar d'escala per poder reflectir les particularitats constructives del projecte. D'esquerra a dreta i de dalt a baix, treballs de les alumnes: Maialen Iturria, Amàlia Jansà, Susana Romeo i Beatriz Márquez.
Fig.6/ El recer acabat. Demanàvem als alumnes tan sols dues fotografies del resultat final de la seva construcció: una des de l'interior i l'altra des de l'exterior . D'una banda calia intentar reflectir l'experiència de l'usuari: les vistes, la sensació d'intimitat, la percepció dels materials. D'alta banda volíem que sintetitzessin la relació del seu recer amb l'arbre i l'entorn, mostrant com el projecte atenia o ignorava les preexistències que havia analitzat en els exercicis inicials. D'esquerra a dreta i de dalt a baix, treballs de les alumnes: Maialen Iturria, Amàlia Jansà, Susana Romeo i Beatriz Márquez.
BIBLIOGRAFIA
Carpenter, W.J. & Hoffman, D. 1997, Learning by building :design and construction in architectural education, Van Nostrand Reinhold, New York.
Catherine, S. 2012, Cultivating critical, synthetic and divergent thinking, School of Architecture, University of Queensland.
Deplazes, A.; Hovestadt, L.; Schindler, C.; Wiskemann, B. 2007, 1:1 Metal Works : Eine digital-analoge Baustelle, gta Verlag, Zürich.
Johnston, G.B. 2005, Drafting Manuals and Manual Training: Rouillion and Ramsey's "Architectural Details, Journal of Architectural Education (1984-), vol. 58, no. 4, pp. 41-52.
Kahn, R. 2005, Buckminster Fuller: The Five Year Old's Revolutionary Challenge to Contemporary Education, Trimtab, Newsletter of the Buckminster Fuller Institute, vol. Vol. 18, no. No. 2, pp. 3-8.
Meunier, J. 1980, Teaching Design and Technology in the First Two Years, JAE, vol. 34, no. 2, Technics and Design Education, pp. 7-9.
Otto, F. 1988, Form: ein Vorschlag zur Entwicklung einer Methode zur Ordnung und Beschreibung von Formen. Krämer, Stuttgart.
Riera, P. 2010-04-09, Impartir es compartir: anàlisi i conclusions dels set cursos d'introducció a l'Arquitectura i al Projecte, realitzats a l'ETSAV, Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Siegal, J. & Erlandson, T. 1997, Primal Adaptation: Natural Selection in Construction, Journal of Architectural Education (1984-), vol. 51, no. 2, pp. 105-109.
Songel, J. 2005, Frei Otto y el Instituto de Estructuras Ligeras deStuttgart: una experiencia de metodología, investigación y sistematización en la búsqueda de la forma resistente, Universidad Politécnica de Valencia, Departamento de Composición Arquitectónica, Valencia.
REFERENCES
Addis, W., Building: 3000 years of design engineering and construction, London (2007) Ed. Phaidon
Benavent de Barberà, P., Així es construeix: manual de l'obrer de la construcció, Barcelona (1964) Ed. Bosch
Max-Neef, M.A., Desarrollo a escala humana, Montevideo (1993), Ed. Norman Comunidad
Wagensberg, J., Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta? : y otros quinientos pensamientos sobre la incertidumbre, Barcelona (2003) Ed.
Tusquets
Kelley, T. & Littman, J., Ten faces of innovation, www.tenfacesofinnovation.com
Cornella, A. & Flores, A., l'Alquímia de la Innovació, Bilbao (2007) Ed.
Deusto
Kieran, S. & Timerlake, J, Refabricating Architecture: How Manufacturing Methodologies are Poised to Transform Building Construction (2003)
Cain, T. Building Down Barriers: A Guide to Construction Best Practice (2003)
The Four Steps to the Epiphany: Successful Strategies for Products that Win, Steven Gary Publication: Cafepress, 2005, Reference number: 9780976470700

Showing 4 of 61 references more. Show all

Collections

View Usage Statistics

Show full item record

Files	Description	Size	Format	View
JIDA14.pdf		32,15Mb	PDF	View/Open

Except where otherwise noted, content on this work is licensed under a Creative Commons license: Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain

UPCommons. Global access to UPC knowledge