L’objectiu d’aquest treball és analitzar l’eficiència aerodinàmica del retrovisor d’un turisme a
partir de l’experimentació amb el túnel de vent i simulacions numèriques. També es vol
comparar les diferències entre aquests dos mètodes d’anàlisi i determinar si el retrovisor
estudiat està ben dissenyat. Finalment, es proposarà una millora en el seu disseny.
Per analitzar aquesta eficiència aerodinàmica s’ha estudiat el coeficient de resistència a
l’avanç i el comportament del flux d’aire al voltant del retrovisor.
Primer de tot, s’ha realitzat l’experimentació amb el túnel de vent de l’ETSEIB. S’han recollit
lectures de la velocitat de l’aire dins la cambra d’assaig amb una sonda de Prandtl i de la força
de resistència a l’avanç amb els sensors de la balança. Amb aquestes dades s’ha obtingut el
coeficient de resistència a l’avanç del retrovisor. També s’ha estudiat la forma de les línies de
corrent al voltant del retrovisor durant l’assaig.
En segon lloc, s’han realitzat diverses simulacions amb el programari d’ANSYS CFX per
diferents velocitats de l’aire. S’ha analitzat el coeficient de resistència a l’avanç, la forma de les
línies de corrent i la distribució de pressió i velocitats.
Un cop acabats els dos tipus d’anàlisis s’han comparat els resultats d’ambdós i s’han analitzat
les diferències. Amb el resultat del coeficient de resistència a l’avanç definitiu, s’ha creat
diferents dissenys per reduir el coeficient, i així millorar l’eficiència aerodinàmica del retrovisor.
Com a conclusió es quantifica l’eficiència aerodinàmica del retrovisor estudiat i es proposa
una millora del disseny del retrovisor
