El blau egipci, el primer pigment sintetitzat en l'antiguitat, es compon de cristalls de tetrasilicat de calci i coure. Sobre la base d'investigacions anteriors i receptes de síntesi en la literatura internacional, s’han dut a terme experiments per a l'obtenció d'aquest pigment i, de forma similar, del verd egipci, en presència d’espècies químiques que probablement es trobaven en els reactius utilitzats a l’antic Egipte, com el clorur de sodi o un excés o defecte de calci.
A partir de l’obtenció dels sòlids, s’ha procedit a l’anàlisi mitjançant difracció de rajos X, per tal de determinar la seva composició i, posteriorment, s’ha pintat sobre un guix per a veure la seva coloració un cop s’ha fet la pintura i poder fer un estudi a llarg termini de la degradació que el blau egipci patiria durant el temps, fenomen conegut com ‘càncer del clorur de coure’, aquest estudi a llarg termini s’implementarà en futurs experiments.
Els resultats obtinguts han mostrat que la presència de NaCl inhibeix la formació del blau egipci, el mateix que succeeix amb quantitats de calci no estequiomètriques amb el coure. Això indica que en l’antic Egipte, la fabricació del pigment necessitava un control molt acurat dels reactius i de les possibles espècies contaminants.
