Estudi de la producció i del processat de l'oli de colza en una explotació familiar

Abstract

The rapeseed (Brassica napus L.) is an annual herbaceous plant that belongs to the family Brassicaceae. This plant is cultivated mainly for its seeds, where is extracted the oil that results a thin matter of interest for the human diet, for industrial use, and for biodiesel. As a derivate of the extraction of the oil is obtained a filter cake that is a big interest basically for the animal diet because of the high content in protein. In 1981 was produced one of the greater food intoxications in Spain, causing the syndrome of the toxic oil of rapeseed. This intoxication wasn't caused by the oil itself, it was caused by the adulteration of the industrial oil used for human consumption. For this reason nowadays the rapeseed oil for human diet is still not well accepted in Spain, in spite of treating of an oil considered of quality for human consumption. The aim of this work is in the first place study the nutritious characteristics and composition of the rapeseed oil and compare it with the two main oils of human consumption (oil of sunflower and oil of olive) to understand its use in many of the products that are consumed daily, considering the refuse of the consumers. In the second place, it pretends understanding and evaluating the process of the oil extraction from the seed in a familiar farm and propose possible solutions to the feeble points that are detected. The conclusion is that in nutritious level, the rapeseed oil has similar characteristics to the sunflower and olive oils, so that the notoriety of the consumers is not entirely real. Regarding the extraction for pressing were identified all the parts and machinery. The feeble points were detected 3 of which were given solution regarding to the exit of impurities that accompany the seed in the cleansing of them, proposing the installation of a photoelectric sensor of type barrier to detect when the recipient has arrived to the established limit.

La colza (Brassica napus L.) és una planta herbàcia anual que pertany a la família Brassicacea. Aquesta planta es conrea principalment per les seves llavors de les quals s'extreu oli que resulta una matèria prima d'interès per a l'alimentació humana, per a ús industrial, i per a biodièsel entre d'altres usos. Com a subproducte de l'extracció de l'oli s'obté un tortó de gran interès, bàsicament per a l'alimentació animal pel seu elevat contingut en proteïna. Al 1981 es va produir una de les majors intoxicacions alimentaries que s'ha produït a Espanya, el síndrome de l'oli tòxic de colza. Aquesta intoxicació no la va provocar com a tal aquest oli sinó l'adulteració d'oli industrial per a destinar-lo al consum humà. Per aquest motiu avui dia l'oli de colza per alimentació humana encara no està ben acceptat a Espanya, malgrat tractar-se d'un oli considerat de qualitat per a consum humà. L'objectiu d'aquest treball és en primer lloc estudiar les característiques nutritives i composició de l'oli de colza i comparar-lo amb els dos principals olis de consum humà (oli de gira-sol i oli d'oliva) per entendre que s'utilitzi en molts dels productes que consumim a diari tot i ser rebutjat pels consumidors. En segon lloc, es pretén entendre i avaluar el processat de llavor per a l'extracció de l'oli en una granja familiar i proposar possibles solucions als punts febles que s'hi detectin. Es conclou que a nivell nutritiu, l'oli de colza té característiques similars als olis de gira-sol i d'oliva, de manera que la mala fama que té a nivell dels consumidors no és del tot real sinó més aviat es tracta d'una por infundada. Pel que fa a l'extracció per premsat s'han identificat totes les parts i maquinària. En quan als punts febles s'han detectat 3 dels quals s'ha donat solució al que afecta a la sortida d'impureses que acompanyen la llavor en la netejadora de llavors, proposant la instal·lació d'un sensor fotoelèctric de tipus barrera per detectar quan el recipient ha arribat al límit establert.

La colza (Brassica napus L.) es una planta herbácea anual que pertenece a la familia Brassicacea. Esta planta se conrea principalmente por sus semillas de las cuales se extrae aceite que resulta una materia prima de interés para la alimentación humana, para uso industrial, i para biodiesel entre otros usos. Como subproducto de la extracción del aceite se obtiene una torta de gran interés básicamente para la alimentación animal por su elevado contenido en proteína. En el 1981 se produjo una de las mayores intoxicaciones alimentarias que se ha producido en España, el síndrome del aceite tóxico de colza. Esta intoxicación no la provocó como tal este aceite sino la adulteración de aceite industrial para destinar-lo al consumo humano. Por este motivo hoy en día el aceite de colza para la alimentación humana todavía no está bien aceptado en España, pese a tratarse de un aceite considerado de calidad para el consumo humano. El objetivo de este trabajo es en primer lugar estudiar las características nutritivas i la composición del aceite de colza i compararlo con los dos principales aceites de consumo humano (aceite de girasol i aceite de oliva) para entender que se utilice en muchos de los productos que consumimos a diario aunque sea rechazado por los consumidores. En segundo lugar, se pretende entender i avaluar el procesado de las semillas para la extracción del aceite en una granja familiar i proponer posibles soluciones a los puntos débiles que se detecten. Se concluye que a nivel nutritivo, el aceite de colza tiene características similares a los aceites de girasol i de oliva, de manera que la mala fama que tiene a nivel de los consumidores no es del todo real sino más bien se trata de un miedo infundado. Con respecto a la extracción por prensado se han identificado todas las partes i maquinaria. En cuanto a los puntos débiles se han detectado 3 de los cuales se ha dado solución al que afecta a la salida de impurezas que acompañan la semilla en la limpiadora de semillas, proponiendo la instalación de un sensor fotoeléctrico de tipo barrera para detectar cuando el recipiente ha llegado al límite establecido.