Durant el son es produeixen canvis en la connectivitat cerebral que es poden analitzar amb senyals electroencefalogràfics (EEG). L'objectiu d'aquest treball és estudiar aquests canvis mitjançant el càlcul de tres mesures de connectivitat cerebral, que aporten els mateixos resultats mesurats de manera diferent. L'estudi es basa en senyals EEG de 10 voluntaris registrades al llarg de la nit (8 hores de gravacions), a partir de les que es calculen les següents mesures de connectivitat cerebral: coherència (MSC), informació mútua i probabilitat de sincronització (Synchronization likelihood). Els resultats obtinguts demostren que les mesures utilitzades són capaços de revelar les variacions existents associades a les etapes i als cicles de son. Entre les mesures calculades, la informació mútua ha mostrat els resultats més concloents. S'observa que durant la fase REM el cervell presenta interaccions més complexes que redueixen la sincronització temporal de l'activitat electrofisiològica de forma generalitzada en totes les regions cerebrals. No obstant això durant el son profund (SWS) l'efecte s'inverteix, atès que es redueix la complexitat de les interaccions augmentant la sincronització de l'activitat.