La tesi sorgeix de la constatació de que el projecte de la Ciutat Universitària de la UNAM suposa un abans i un després en la producció arquitectònica dels seus autors. El desenvolupament de la investigació segueix aquest projecte com un gran "Laboratori Formal d'Arquitectura Moderna" en el qual es va propiciar la participació d'arquitectes de prestigi nacional. El reconeixement del valor arquitectònic del conjunt d'obres que constitueixen la Ciutat Universitària em va portar a dur a terme una mirada retrospectiva de les obres dels inicis de la modernitat mexicana als anys vint, trenta i quaranta per així poder situar el meu tema d'estudi. Les obres dels cinquanta i algunes de començaments dels seixanta em van permetre demostrar la consolidació de la modernitat a Mèxic.El capítol u planteja la hipòtesis de partida, plasma els objectius i deixa assentades les bases de la metodologia d'aquesta investigació.En el capítol dos es fa un recorregut per l'obra dels protagonistes rellevats dels començaments de la modernitat mexicana, basant-me en els mitjans de difusió que la donaven a conèixer. El capítol tres descriu las característiques del projecte de conjunt de la Citat Universitària de la UNAM;, des de les dades fonamentals del programa general, la descripció de les zones que ho integren i l'evolució de la planta de conjunt fins arribar al projecte definitiu de maig de 1952; el resultat és un paradigma de l'Arquitectura Moderna Mexicana dels anys cinquanta. En el capítol quatre s'exposen les principals característiques dels edificis del conjunt universitari. Una selecció de cinc d'elles il·lustra els criteris formals que van donar sentit i consistència a l'obra de la Ciutat Universitària. L'estudi d'aquestes obres es fa a partir del projecte original de cadascun dels edificis, facilitats per la Direcció General d'Obres de la UNAM. El capítol cinc ens dirigeix per u recorregut visual del treball dels autors de l'Arquitectura Moderna a Mèxic en el seu període madur i consolidat, just després d'haver dut a terme el projecte de la UNAM. Aquest capítol comprova la tesi sota criteris de l'Arquitectura Moderna referits a la Citat Universitària.El capítol sis conclou el treball i obre la possibilitat d'explorar amb més profunditat diversos episodis de l'Arquitectura Moderna Mexicana del anys cinquanta. Finalment en el capítol set es fa referència a les fonts d'investigació d'aquest treball. La tesi reconeix els criteris visuals que organitzen l'arquitectura posterior a la Ciutat Universitària. Aquests criteris arquitectònics van ser utilitzats pels arquitectes de la dècada dels anys cinquanta i els començaments dels anys seixanta i tenen identificada la seva referència en l'obra universitària que havien fet anteriorment. Dintre dels objectius de la tesi esta el d'aprofundir en l'estudi d'un grup d'arquitectes que van exercir la seva professió en la mateixa època a Mèxic. Aquest grup va posar en pràctica els principis apresos de l'arquitectura europea. La tesi permetrà conèixer l'obra dels arquitectes del projecte de la Citat Universitària. Aquest projecte va aportar certs referents que van ajudar a la consolidació de l'Arquitectura Moderna Mexicana.
La tesis surge de la constatación de que el proyecto de la Ciudad Universitaria de la UNAM supone un antes y un después en la producción arquitectónica de sus autores. El desarrollo de la investigación sigue a este proyecto como un gran "Laboratorio Formal de Arquitectura Moderna" en el que se propició la participación de arquitectos de prestigio nacional. El reconocimiento del valor arquitectónico del conjunto de obras que constituyen la Ciudad Universitaria me condujo a llevar a cabo una mirada retrospectiva de las obras de los inicios de la modernidad mexicana de los años veinte, los treinta y los cuarenta para poder situar mi tema de estudio. Las obras de los cincuenta y algunas de los inicios de los sesenta me permitieron demostrar la consolidación de la modernidad en México.
El capítulo uno plantea la hipótesis de partida, plasma los objetivos y deja asentadas las bases de la metodología de ésta investigación.
En el capítulo dos se hace un recorrido por la obra de los protagonistas relevantes de los inicios de la modernidad mexicana, basándome en los medios de difusión que la daban a conocer.
El capítulo tres describe las características del Proyecto de Conjunto de la Ciudad Universitaria de la UNAM, desde los datos fundamentales del programa general, la descripción de las zonas que lo integran y la evolución de la Planta de Conjunto hasta llegar al proyecto definitivo de mayo de 1952, cuyo resultado es un paradigma de la Arquitectura Moderna Mexicana de los años cincuenta.
En el capítulo cuatro se exponen las principales características de los edificios del conjunto universitario con énfasis en una selección de cinco de ellos para ilustrar los criterios formales que dieron sentido y consistencia a la obra de la Ciudad Universitaria. El estudio de éstas obras se hace a partir del proyecto original de cada uno de los edificios, facilitado por la Dirección General de Obras de la UNAM.
El capítulo cinco nos dirige por un recorrido visual del trabajo de los autores de la Arquitectura
Moderna en México en su período maduro y consolidado, justo después de haber llevado a cabo el proyecto de la UNAM. Éste capítulo comprueba la tesis bajo criterios de la Arquitectura Moderna referidos a la Ciudad Universitaria.
El capítulo seis concluye el trabajo y abre la posibilidad de explorar con mayor profundidad diversos episodios de la Arquitectura Moderna Mexicana de los años cincuenta.
Finalmente en el capítulo siete se mencionan las fuentes de investigación de éste trabajo.
La tesis reconoce los criterios visuales que organizan la arquitectura posterior a la Ciudad Universitaria. Estos criterios arquitectónicos fueron utilizados por los arquitectos de la década de los años cincuenta y los inicios de los sesenta y tienen identificado su referente en la obra universitaria que habían realizado con antelación.
Dentro de los objetivos de la tesis se incluye profundizar en el estudio de un grupo de arquitectos que ejercieron su profesión en la misma época en México. Este grupo puso en práctica los principios aprendidos de la arquitectura europea. La tesis permitirá dar a conocer la obra de los arquitectos del proyecto de la Ciudad Universitaria, el mismo que aportaría ciertos referentes que ayudaron a la consolidación de la Arquitectura Moderna Mexicana.
The thesis arises to confirm that the project of UNAM University City represents starting point of the former architectural work of their builders. The investigation's developments understand this project as a big "Formal Laboratory of Modern Architecture" in which took part prestigious national architects. The knowledge of the architectural value of whole works of a University City was the reason for looking back though the modern Mexican works in the beginning of twenties, thirties and forties. And by this way to set up my study topic in order to find the beginning of modern movement. After looking back I look ahead to the fifties and beginners sixties to confirm the consolidation of modernity in Mexico.
The first chapter establishes starting hypothesis, describes aims, and sets the methodology bases of this investigation.
The second chapter follows the work of important architects Mexican's modernity relying on the mass media of the period.
The third chapter describes the characteristics of the whole UNAM University City's project, the main trans of general scheme, the description of the different parts and the development of Whole Plan until the final project in may of 1952, which conclusion is a paradigm of Modern Mexican Architecture in the fifties.
The forth chapter surveys the main building characteristics of the university whole by a selection of five. Though them is possible to explain the formal yardsticks for getting consistence and sense to University City work. The study is based on original documents of the project of each building. I'm grateful to " Dirección General de Obras de la UNAM" for the original ones.
The fifth chapter handles us though the work of some architects in a mature and consolidate period of modern Architecture, after the project of the UNAM. This chapter proves the thesis on yardsticks of Modern Architecture relatives to University City.
The sixth chapter is the conclusion of the work and opens the possibility of a deep study in several parts of Modern Mexican Architecture in the fifties.
Finally the seventh chapter shows the investigation's resources of this work.
The thesis shows the visual yardsticks that organise the later architecture than University City. Architects of fifties and beginning of the sixties used these architectural yardsticks and their bases are from the university work.
The thesis aim to deep inside of the study of a group of architects that were working in the same period in Mexico. This group used the bases learnt in European architecture. The thesis allows knowing the work of the architects, which worked in University City project, and doing so to explain the way of Modern Mexican Architecture got consolidation.
