Sobre la representació i generació de relacions d'indistingibilitat
Visualitza/Obre
10.5821/dissertation-2117-94036
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/94036
Tutor / directorJacas Moral, Joan
Càtedra / Departament / Institut
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Matemàtica Aplicada i Telemàtica
Tipus de documentTesi
Data de defensa1992-03-06
EditorUniversitat Politècnica de Catalunya
Condicions d'accésAccés obert
Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i
industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva
reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets
Abstract
La determinació d'una igualtat és essencial en tota teoria perquè equival al problema de discernir els objectes dels què tracta.
Ho és perquè permet classificar en el context de la teoria; i classificar és un dels processos més importants del coneixement, ja que permet relacionar, estructurar, generalitzar, abstraure, trobar lleis generals, etc.
Com a primera aproximació al concepte d'igualtat es pot partir del Principi d'identitat de Leibnitz: "Dos objectes són idèntics en un univers de discurs, quan comparteixen el mateix conjunt de propietats considerades en aquest univers."
No obstant, en moltes situacions reals els objectes no necessàriament verifiquen (o no) una propietat de forma categòrica, sinó que en general la satisfan només en un cert grau o nivell. Les propietats passen a ser conceptes difusos i ocorre el mateix amb el Principi de identitat:
No es pot parlar d'objectes idèntics (o diferents), sinó que cal introduir un grau de similitud entre ells. Així mateix, la igualtat es transforma en un concepte difús.
Un model d'igualtat útil ha de permetre gestionar aquesta idea. Les relacions d'indistingibilitat han demostrat ser-ne una bona eina.
Aquesta memòria es proposa aprofundir l'estudi de la seva estructura.
Està dividida en cinc capítols, el primer dels quals conté les definicions i propietats bàsiques de las T-indistingibilitats, les S-mètriques i la seva dualitat via ternes de De Morgan.
En el capítol 2 s'estudien les relacions d'indistingibilitat a través del producte Max-T.
El producte Max-T s'identifica amb operadors de clausura i s'aprofita aquest fet per a definir nous mètodes de classificació.
El capítol 3 estudia les T-indistingibilitats i les S-mètriques a través del Teorema de Representació de L. Valverde.
Es dóna una interpretació geomètrica al conjunt de generadors d'una T-indistingibilitat E que permet determinar-ne una base i la seva dimensió, si T es una t-norma arquimediana.
Es veu que té sentit parlar de la dimensió d'una mètrica clàssica i es demostra que la mètrica derivada de la norma 1 en R2 es infinit en Rn es n-dimensional y la mètrica euclídea en Rn (n superior o igual 2) té dimensió infinita.
Escrivint explícitament les condicions que ha de satisfer la clausura T-transitiva E d'una relació reflexiva y simètrica s'obté un nou mètode per al calcul de la clausura T-transitiva.
També es demostra que una T-indistingibilitat E en X (T arquimediana) determina una relació de betweenness en X. El cardinal d'aquesta relació està íntimament lligat a la dimensió de E.
La determinació d'una cota inferior al cardinal de les relacions de betweenness determinades per T-indistingibilitats resulta ser equivalent a la resolució de un problema combinatori obert de P.Turán
En el capítol 4 es defineixen els Morfismes de mètodes de classificació per a poder comparar-los i relacionar-los.
En el capítol 5 es tracta la qüestió de reduir de forma coherent el nombre de clusters a través de la introducció de relacions d'indistingibilitat no necessàriament reflexives.
Ho és perquè permet classificar en el context de la teoria; i classificar és un dels processos més importants del coneixement, ja que permet relacionar, estructurar, generalitzar, abstraure, trobar lleis generals, etc.
Com a primera aproximació al concepte d'igualtat es pot partir del Principi d'identitat de Leibnitz: "Dos objectes són idèntics en un univers de discurs, quan comparteixen el mateix conjunt de propietats considerades en aquest univers."
No obstant, en moltes situacions reals els objectes no necessàriament verifiquen (o no) una propietat de forma categòrica, sinó que en general la satisfan només en un cert grau o nivell. Les propietats passen a ser conceptes difusos i ocorre el mateix amb el Principi de identitat:
No es pot parlar d'objectes idèntics (o diferents), sinó que cal introduir un grau de similitud entre ells. Així mateix, la igualtat es transforma en un concepte difús.
Un model d'igualtat útil ha de permetre gestionar aquesta idea. Les relacions d'indistingibilitat han demostrat ser-ne una bona eina.
Aquesta memòria es proposa aprofundir l'estudi de la seva estructura.
Està dividida en cinc capítols, el primer dels quals conté les definicions i propietats bàsiques de las T-indistingibilitats, les S-mètriques i la seva dualitat via ternes de De Morgan.
En el capítol 2 s'estudien les relacions d'indistingibilitat a través del producte Max-T.
El producte Max-T s'identifica amb operadors de clausura i s'aprofita aquest fet per a definir nous mètodes de classificació.
El capítol 3 estudia les T-indistingibilitats i les S-mètriques a través del Teorema de Representació de L. Valverde.
Es dóna una interpretació geomètrica al conjunt de generadors d'una T-indistingibilitat E que permet determinar-ne una base i la seva dimensió, si T es una t-norma arquimediana.
Es veu que té sentit parlar de la dimensió d'una mètrica clàssica i es demostra que la mètrica derivada de la norma 1 en R2 es infinit en Rn es n-dimensional y la mètrica euclídea en Rn (n superior o igual 2) té dimensió infinita.
Escrivint explícitament les condicions que ha de satisfer la clausura T-transitiva E d'una relació reflexiva y simètrica s'obté un nou mètode per al calcul de la clausura T-transitiva.
També es demostra que una T-indistingibilitat E en X (T arquimediana) determina una relació de betweenness en X. El cardinal d'aquesta relació està íntimament lligat a la dimensió de E.
La determinació d'una cota inferior al cardinal de les relacions de betweenness determinades per T-indistingibilitats resulta ser equivalent a la resolució de un problema combinatori obert de P.Turán
En el capítol 4 es defineixen els Morfismes de mètodes de classificació per a poder comparar-los i relacionar-los.
En el capítol 5 es tracta la qüestió de reduir de forma coherent el nombre de clusters a través de la introducció de relacions d'indistingibilitat no necessàriament reflexives.
CitacióRecasens Ferrés, J. Sobre la representació i generació de relacions d'indistingibilitat. Tesi doctoral, UPC, Departament de Matemàtica Aplicada i Telemàtica, 1992. DOI 10.5821/dissertation-2117-94036. Disponible a: <http://hdl.handle.net/2117/94036>
Altres identificadorshttp://www.tdx.cat/TDX-0222108-120042
Col·leccions
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
01_recasensFerres_portadaIndex.pdf | 145,8Kb | Visualitza/Obre | ||
02_recasensFerres_capitol0.pdf | 656,4Kb | Visualitza/Obre | ||
03_recasensFerres_capitol1.pdf | 487,7Kb | Visualitza/Obre | ||
04_recasensFerres_capitol2.pdf | 776,5Kb | Visualitza/Obre | ||
05_recasensFerres_capitol3.pdf | 1,697Mb | Visualitza/Obre | ||
06_recasensFerres_capitol4.pdf | 664,4Kb | Visualitza/Obre | ||
07_recasensFerres_capitol5.pdf | 429,2Kb | Visualitza/Obre | ||
08_recasensFerres_conclusions.pdf | 189,2Kb | Visualitza/Obre | ||
09_recasensFerres_bibliografia.pdf | 405,1Kb | Visualitza/Obre |