Mainly, this thesis studies kindergarten and elementary centers built almost entirely out of prefabricated pieces between the years 1970 and 2006. More concretely, the author limited his study to schools built in Catalonia, which permitted a more in-depth study of the sample buildings and their systems by means of the resources at hand. Moreover, the schools built from 2006 to 2008 were discarded because they didn't improve the sample, and this was the way to get an historical view of the centers selected.
This investigation started with three hypotheses: the schools included in the sample are a kind of building well-suited to prefabrication, prefabricated technology will prove to be the only one capable of producing these schools within time frame and budgetary constraints, and this prefabricated architecture has had a positive but irregular evolution.
These hypotheses have been corroborated in this project, which has been developed in three main parts. First, samples are catalogued; second, samples are analyzed, and finally, the author draws his conclusions.
In the process to catalogue the educational centers selected, the author carried out field research. This research allowed the author to catalogue this documentation, what has been done into three types of files: a general study of the 138 schools; a detailed catalogue of the 12 construction systems used to build these centers; and an in-depth study of the most representative school built with each construction system.
Following this catalogue, the author presents his analysis, which starts with a historical review of prefabricated Spanish schools, with emphasis on the details developed in Catalan schools. In continuation, the author analyzes the samples from the same three points of view used previously while cataloging the sample schools. This methodology has been successfully applied and is considered appropriate for use in other studies of prefabricated buildings.
The third section of this thesis presents the conclusions based on the analyses undertaken; from these, the author draws some recommendations for the construction of prefabricated schools in the future. Both proposals presented are based on rationality and they avoid subjective approaches to the prefabricated world. Furthermore, the author considers that the majority of his recommendations and conclusions can be applied to constructing prefabricated schools throughout the country. This research project proves that prefabricated construction systems are well-suited for schools, and their evolution has been positive but irregular. As well, the author recommends a revision be undertaken on the currently available systems in order to maximize their outcome. This redesign should consider the previous experiences and adapt these systems according to future necessities, based on teamwork by all the professionals who have worked in constructing schools with prefabricated materials.
Finally, this thesis shows the qualities of a new technology for today's architecture, one closer to the values of our society: security, temporality, environmental awareness.
Aquesta tesi estudia els centres escolars d’infantil i primària, construïts principalment amb sistemes prefabricats de 1970 a 2006. Més concretament, l’objecte d’estudi es va limitar al territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya, fet que ha permès aprofundir en els edificis i sistemes de la mostra mitjançant els recursos disponibles. Es van descartar els centres construïts des de 2006 a l’actualitat, perquè no afegien valor a la mostra i així es podia adquirir una visió històrica del conjunt.
Aquesta recerca es va iniciar amb tres hipòtesis: els centres docents de la mostra són un tipus d’edifici molt apropiat per prefabricar, la construcció industrialitzada ha estat la única tecnologia capaç de produir aquestes escoles mitjançant el temps i el cost disponibles, i aquesta arquitectura escolar prefabricada ha tingut un procés evolutiu positiu però erràtic.
Aquestes hipòtesis s’han corroborat en aquest estudi, que s’estructura principalment en tres parts: la catalogació de la mostra, l’anàlisi i les conclusions.
En la catalogació s’estudia la mostra a partir d’un treball de camp, en el qual s’han visitat escoles, indústries de la construcció, arxius… Aquest treball ha permès catalogar aquesta documentació, que s’ha fet amb tres grups de fitxes: l’estudi general dels 138 centres educatius; la catalogació detallada dels 12 sistemes amb els que s’han industrialitzat les escoles; i l’estudi de l’escola més significativa de cada sistema.
Seguidament, s’inicia l’anàlisi amb un recorregut històric sobre l’arquitectura escolar espanyola, desenvolupant en detall el cas català. També s’analitza la mostra des dels mateixos tres punts de vista amb els quals s’ha estudiat la catalogació. Amb aquesta finalitat
s’utilitzen dibuixos, esquemes, gràfics, taules… Aquesta metodologia s’ha aplicat amb èxit, i es consideraria vàlida la seva extrapolació a altres estudis de centres prefabricats.
Per últim, es recullen les conclusions de l’anàlisi i a partir d’aquestes s’estableixen unes recomanacions per les construccions escolars del futur. Ambdues propostes responen a la racionalitat i es desmarquen de les aproximacions subjectives. A més a més, es considera que la majoria de conclusions i recomanacions es podrien extrapolar a la prefabricació d’edificis docents en tot el país.
Principalment, s’ha confirmat la idoneïtat dels sistemes prefabricats per construir escoles i la seva evolució positiva i erràtica. Al mateix temps, es recomana una revisió dels sistemes actuals per optimitzar el seu rendiment. Aquesta revisió hauria de tenir en compte les experiències anteriors i dissenyar els sistemes pensant en el futur, a partir d’un treball en equip de professionals que haguem participat en la prefabricació d’escoles.
En aquest sentit, en les recomanacions s’esbossen noves tecnologies que resoldrien els punts dèbils dels sistemes vigents per: prefabricar i muntar el conjunt de tot l’edifici, tenir components amb més prestacions, tenir unions i juntes més fàcils d’executar, resoldre el
desmuntatge en sec per reutilitzar-ne les parts…
Finalment, en aquesta tesi afloren les qualitats d’una nova tecnologia per l’arquitectura, que està més a prop dels valors de la nostra societat: seguretat, temporalitat, medi ambient …
Aquest període de crisis del nostre sector pot ser un bon moment per a reflexionar: per què no projectem i construïm amb tecnologies més innovadores?
Esta tesis estudia los centros escolares públicos de infantil y primaria, construidos principalmente con sistemas prefabricados desde 1970 a 2006. Más concretamente, el objeto de estudio se limitó al territorio de la Comunidad Autónoma de Cataluña, lo cual ha permitido profundizar en los edificios y sistemas de la muestra mediante los recursos disponibles. Se descartaron los centros construidos desde 2006 a la actualidad,
porque no añadían valor a la muestra y así se podía adquirir una visión histórica del conjunto.
Esta investigación se inició con tres hipótesis: los centros docentes de la muestra son un tipo de edificio muy apropiado para ser prefabricado, la construcción industrializada ha sido
la única tecnología capaz de producir estas escuelas mediante el tiempo y el coste disponibles, y esta arquitectura escolar prefabricada ha tenido un proceso evolutivo positivo pero errático. Estas hipótesis se han corroborado en este estudio, que se estructura principalmente en tres partes: la catalogación de la muestra, el análisis y las conclusiones.
En la catalogación se estudia la muestra a partir de un trabajo de campo, en el cual se han visitado escuelas, industrias de la construcción, archivos… Este trabajo ha permitido catalogar esta documentación, que se ha hecho con tres grupos de fichas: el estudio general de los 138 centros educativos; la catalogación detallada los 12 sistemas con los que se han industrializado las escuelas; y el estudio de la escuela más significativa de cada sistema.
Seguidamente, se inicia el análisis con un recorrido histórico sobre la arquitectura escolar española, desarrollando en detalle el caso catalán. También se analiza la muestra desde los tres mismos enfoques con los cuales se ha estudiado la catalogación. Con este fin se utilizan dibujos, esquemas, gráficos, tablas… Esta metodología se ha aplicado con éxito, y se consideraría válida su extrapolación a otros estudios de centros prefabricados.
Por último, se recogen las conclusiones del análisis y a partir de estas se establecen unas recomendaciones para las construcciones escolares del futuro. Ambas propuestas
responden a la racionalidad y se desmarcan de las aproximaciones subjetivas. Además, se considera que la mayoría de conclusiones y recomendaciones se podrían extrapolar a la
prefabricación de edificios docentes en todo el país.
Principalmente, se ha confirmado la idoneidad de los sistemas prefabricados para construir escuelas y su evolución positiva y erràtica. Al mismo tiempo, se recomienda una revisión de los sistemas actuales para optimizar su rendimiento. En esta revisión tendrían que considerarse las experiencias anteriores y diseñar los sistemas pensando en el futuro, a partir de un trabajo en equipo de profesionales que hayamos participado en la prefabricación de escuelas.
en las recomendaciones se esbozan nuevas tecnologías que
resolverían los puntos débiles de los sistemas vigentes para: prefabricar y montar el conjunto de todo el edificio, tener componentes con más prestaciones, tener uniones y juntas más
fáciles de ejecutar, resolver el desmontaje en seco para reutilizar sus partes…
Finalmente, en esta tesis afloran las cualidades de una nueva tecnología para la arquitectura, que está más cerca de los valores de nuestra sociedad: seguridad, temporalidad, medio ambiente… Este periodo de crisis de nuestro sector puede ser un buen momento para reflexionar: por qué no proyectamos y construimos con tecnologías más innovadoras?
