Lisboa és la capital més occidental de l’Europa continental, situada a Portugal, tocant a la costa de l’Oceà Atlàntic i banyada per la desembocadura del riu Tajo, que és el punt principal del projecte. En aquesta desembocadura es produeix un accident geogràfic important, l’estuari del riu, fent que, degut a les importants marees que es donen en aquesta zona – pujades i baixades de gairebé 4 metres dues vegades al dia - el riu arriba a tenir una amplada de 2 km en el punt on treballem.
El Centre Nàutic que es planteja a Lisboa, s’entén com un punt d’inflexió entre la part més lineal i regular que connecta la coneguda Praça do Comércio amb la parcel•la on ens situem, i la part més irregular i bruta que es troba a continuació, unes drassanes de gran importància – Naval Rocha - que creen un punt de conflicte greu que influeix negativament a tota la línia de costa.
L’equipament, amb les seves dues barres, intenta crear una frontera a gran escala amb Naval Rocha, donant-li l’esquena i connectant-se, d’aquesta manera, a la ciutat a la qual pertany. D’altra banda, es crea un món interior entre aquestes dues barres, a escala humana, per aconseguir allò que a l’entorn més proper és inexistent, ja que la zona on ens situem és únicament industrial, i la seva escala està totalment desproporcionada.
Aquesta dualitat d’escales que ens dóna el projecte, fa que es puguin treballar l’espai i els recorreguts de diferents maneres, ja sigui complementant el pas de les persones amb el de les embarcacions o relacionant espais esportius de grans dimensions amb petites aules d’estudi pràcticament en desús.
Serà dons, un edifici amb una gran varietat d’espais i recorreguts situats sempre de la manera en la que més es faciliti el seu funcionament i en la que es puguin complementar els diferents usos que s’hi situen tenint sempre en compte les flexibilitats horàries que pot tenir un equipament d’aquestes característiques.
gmail.com
; González Barroso, José M.