Estudi sobre la concordança de resultats entre diferents mètodes clínics de mesura per la determinació de la estereoagudesa en dos grups d’edat

Abstract

Objectiu: L’objectiu d’aquest estudi ha sigut estudiar la concordança que existeix entre quatre tests d’estereopsis realitzats en visió propera, per comprovar si són intercanviables en la pràctica clínica. Metodologia: Els tests utilitzats han sigut dos polaritzats (Randot i Titmus-Wirt), un anàglif (TNO) i un d’estereopsis real (Frisby). Les mesures de tots els tests han sigut a 40 cm a excepció del test de Frisby que s’ha realitzat a 40, 60 i 80 cm. L’estereoagudesa s’ha avaluat a dues mostres diferents, la primera consta de 55 estudiants universitaris d’edats entre 20 i 28 anys) i la segona està formada per 59 escolars (d’edats entre 8 i 9 anys). Totes les mesures s’han realitzat pel mateix examinador. Resultats: S’han obtingut dos tipus de resultats, uns estadístics amb la proba de la t de Student i les gràfiques de Bland & Altman i uns altres clínics amb taules de contingència i criteris passafalla amb el percentil 75. En els resultats estadístics els tests que més concorden tant en adults com en nens són els de Randot – Frisby i els que menys els de Randot – TNO i TNO – Frisby. Clínicament s’ha trobat que totes les combinacions de tests presenten valors acceptables de concordança però la millor en el cas dels adults són els de Wirt – TNO i el Wirt – Frisby amb un 89,1% i en el cas dels nens el Wirt – TNO amb un 93,2%. Conclusions: Des del punt de vista clínic podem dir que els tests que s’utilitzen per mesurar l’estereoagudesa en visió propera, tot i sent de diferent naturalesa (polaritzats, anàglifs i real) mostren bona concordança entre ells, destacant l’alta concordança que presenta els test de Wirt – TNO , tant en els adults com en els nens.

Objetivo: El objetivo de este estudio ha sido estudiar la concordancia que existe entre cuatro tests de estereopsis realizados en visión próxima, para comprobar si son intercambiables en la práctica clínica. Metodología: Los tests utilizados han sido dos polarizados (Randot y Titmus-Wirt), un anáglifo (TNO) i uno de estereopsis real (Frisby). Las medidas de todos los tests han sido a 40 cm a excepción del test de Frisby que se ha realizado a 40, 60 i 80 cm. La estereoagudesa se ha evaluado en dos muestras diferentes, la primera consta de 55 estudiantes universitarios (edades entre 20 y 28 años) i la segunda de 59 escolares (de edades entre 8 y 9 años). Todas las medidas han sido realizadas por el mismo examinador. Resultados: Se han obtenido dos tipos de resultados, unos estadísticos con la prueba de la t de Student i las gráficas de Bland and Altman i otros clínicos con tablas de contingencia i criterios pasa/falla con el percentil 75. En los resultados estadísticos los tests que más concuerdan tanto en adultos como en niños son los de Randot – Frisby y los que menos los de Randot – TNO y TNO – Frisby. Clínicamente se ha visto que todas las combinaciones de tests presentan buenos valores de concordancia pero los más equivalentes en el caso de los adultos son los de Wirt – TNO y Wirt – Frisby con un 89,1% y en el caso de los niños el Wirt – TNO con un 93,2%. Conclusiones: Desde el punto de vista clínico podemos decir que los tests que se utilizan para medir la estereoagudeza en visión próxima, incluso siendo de diferente naturaleza (polarizados, anáglifos i real) muestran buena concordancia entre ellos, destacando la alta concordancia que tienen los tests de Wirt – TNO, tanto en niños como en adultos.

Purpose: The aim of this study was to study the existing concordance between four stereopsis tests performed in near vision, to check whether they are interchangeable or not in clinical practice. Methods: The used tests had been two polarized (Randot and Titmus-Wirt), one anaglyphic (TNO) and another with real stereopsis (Frisby). The measurements of all the tests had been in 40 cm of distance except the Frisby test which the distance had been in 40, 60 and 80 cm. The stereopsis values were evaluated in two different samples, the first consists of 55 university students (aged between 20 and 28 years old) and the second of 59 students (between ages of 8 and 9 years old). All measurements were performed by the same examiner. Results: Two types of results had been obtained, some statistical and some clinical. In the statistical results the most matching tests both in adults and children are the Randot - Frisby and the least matching are Randot - TNO and TNO - Frisby. Clinically, it was found that all the tests combinations show high levels of matching but the most equivalent in the adults case are the Wirt - TNO and Wirt - Frisby with 89,1% and in the children's case are the Wirt - TNO with 93,2%. Conclusions: Clinically, the tests used to measure stereoacuity in near vision, even being of a different nature (polarized, anaglyphs and real) show good agreement between them, highlighting the high concordance with tests Wirt - TNO, both children and adults.