Estudi sobre la concordança de resultats entre diferents mètodes clínics per a la determinació subjectiva de la fòria en visió propera

Abstract

OBJECTIU: Realitzar un estudi sobre la concordança de resultats entre diferents mètodes de mesura per a la determinació de la fòria horitzontal en visió propera. MÈTODE: Vam avaluar una mostra de 54 subjectes, estudiants de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa, mitjançant sis mètodes de mesura de fòries horitzontals en visió propera, comparant els resultats obtinguts entre tots els mètodes. Els mètodes utilitzats van ser: von Graefe amb foròpter amb una línia de lletres o una lletra, von Graefe amb barra de prismes, Cover Test subjectiu, Maddox i Thorington. RESULTATS: S’ha trobat que el mètode de von Graefe una línia tendeix a donar valors més exofòrics que la resta de mètodes. També, s’han trobat diferències estadísticament significatives entre els mètodes de von Graefe amb foròpter amb test d’una línia i amb test d’una lletra. També, hem pogut observar que els mètodes que presenten millor concordança són el mètode de la vareta de Maddox i el Thorington modificat. CONCLUSIONS: Existeix una gran discrepància entre els mètodes de mesura de la fòria horitzontal en visió propera estudiats. A més a més, el mètode von Graefe d’una línia tendeix a donar resultats més exofòrics que la resta de mètodes. Quan utilitzem el mètode de von Graefe amb foròpter, simplement canviant la línea (optotip habitual) per una lletra, existeix una major concordança amb la resta de mètodes. Amb el mètode de Cover Test subjectiu obtenim valors de major exofòria que els mètodes de von Graefe amb barra i von Graefe foròpter (una lletra) i valors de major endòforia amb Maddox i Thorington. Thorington i Maddox són els mètodes que presenten una major concordança.

OBJETIVO: Realizar un estudio sobre la concordancia de resultados entre distintos métodos de mesura para la determinación de la foria en visión próxima. MÉTODO: Evaluamos una muestra de 54 sujetos de la Facultad de Óptica y Optometría de Terrassa, mediante seis métodos de medida de forias horizontales en visión próxima, comparando los resultados obtenidos entre todos los métodos. Los métodos utilizados fueron: von Graefe con foróptero con una línea de letras o una letra, von Graefe con barra de prismas, Cover Test subjetivo, Maddox y Thorington. RESULTADOS: Se ha encontrado que el método de von Graefe una línea tiende a dar valores más exofóricos que el resto de métodos. También, se han encontrado diferencias estadísticamente significativas entre los métodos de von Graefe con foróptero con test de una línea y test de una letra. También, hemos podido observar que los métodos que presentan mejor concordancia son el método de la varilla de Maddox y el Thorington modificado. CONCLUSIONES: Existe una gran discrepancia entre los métodos de medida de la foria horizontal en visión próxima estudiados. Además, el método de von Graefe de una línea tiende a dar resultados más exofóricos que el resto de métodos. Cuando utilizamos el método de von Graefe con foróptero, simplemente cambiando la línea (optotipo habitual) por una letra, existe una mayor concordancia con el resto de métodos. Con el método de Cover Test subjetivo obtenemos valores de mayor exoforia que los métodos de von Graefe con barra i von Graefe foróptero (una letra), pero valores de mayor endoforia comparado con Maddox y Thorington. Thorington y Maddox son los métodos que presentan mayor concordancia.

OBJECTIVES: The aim of this study is to analyze the results across differing phoria measurement methods and evaluate their concordance. METHOD: We evaluated a sample of 54 subjects of the School of Optics and Optometry, using six methods for measuring horizontal phoria at near. Then we compared the results between all methods. The methods used were: von Graefe with phoropter with a letter and a line of letters, von Graefe with bar, Cover Test subjective, Maddox and Thorington. RESULTS: We found that the method of von Graefe with a line of letters tends to give more exoforics values than other methods. Also, we found significant differences between the methods of von Graefe with phoropter with a line of letters or a letter. Finally, we have observed that the best agreement is between Maddox and Thorington. CONCLUSIONS: There is a discrepancy between the methods for measuring horizontal phoria analyzed in our study. The differences between some methods were very important as to be clinically accepted. Secondly, we have seen that the method of von Graefe with phoropter and line of letters showed more exophorics results. As third conclusion, we have seen that when we used the method of von Graefe with phoropter, only changing the line of letters (usual optotype) to a letter, there is a greater agreement with other methods. Also, we have seen that the values obtained with Cover Test Subjective had more exophorics results than Von Graefe with bar and von Graefe with phoropter (one letter). In contrast, when we compared with Maddox and Thorington test, showed more endophorics results. Both differences are statistically and clinically significant. As a final conclusion, we can indicate that the methods Thorington and Maddox are showing the best agreement, obtaining the smaller difference and smaller confidence interval around the study.