OBJECTIU: Realitzar un estudi sobre la concordança de resultats entre diferents mètodes de
mesura per a la determinació de la fòria horitzontal en visió propera.
MÈTODE: Vam avaluar una mostra de 54 subjectes, estudiants de la Facultat d’Òptica i
Optometria de Terrassa, mitjançant sis mètodes de mesura de fòries horitzontals en visió
propera, comparant els resultats obtinguts entre tots els mètodes. Els mètodes utilitzats van
ser: von Graefe amb foròpter amb una línia de lletres o una lletra, von Graefe amb barra de
prismes, Cover Test subjectiu, Maddox i Thorington.
RESULTATS: S’ha trobat que el mètode de von Graefe una línia tendeix a donar valors més
exofòrics que la resta de mètodes. També, s’han trobat diferències estadísticament
significatives entre els mètodes de von Graefe amb foròpter amb test d’una línia i amb test
d’una lletra. També, hem pogut observar que els mètodes que presenten millor concordança
són el mètode de la vareta de Maddox i el Thorington modificat.
CONCLUSIONS: Existeix una gran discrepància entre els mètodes de mesura de la fòria
horitzontal en visió propera estudiats. A més a més, el mètode von Graefe d’una línia tendeix a
donar resultats més exofòrics que la resta de mètodes. Quan utilitzem el mètode de von
Graefe amb foròpter, simplement canviant la línea (optotip habitual) per una lletra, existeix
una major concordança amb la resta de mètodes. Amb el mètode de Cover Test subjectiu
obtenim valors de major exofòria que els mètodes de von Graefe amb barra i von Graefe
foròpter (una lletra) i valors de major endòforia amb Maddox i Thorington. Thorington i
Maddox són els mètodes que presenten una major concordança.
OBJETIVO: Realizar un estudio sobre la concordancia de resultados entre distintos métodos de
mesura para la determinación de la foria en visión próxima.
MÉTODO: Evaluamos una muestra de 54 sujetos de la Facultad de Óptica y Optometría de
Terrassa, mediante seis métodos de medida de forias horizontales en visión próxima,
comparando los resultados obtenidos entre todos los métodos. Los métodos utilizados fueron:
von Graefe con foróptero con una línea de letras o una letra, von Graefe con barra de prismas,
Cover Test subjetivo, Maddox y Thorington.
RESULTADOS: Se ha encontrado que el método de von Graefe una línea tiende a dar valores
más exofóricos que el resto de métodos. También, se han encontrado diferencias
estadísticamente significativas entre los métodos de von Graefe con foróptero con test de una
línea y test de una letra. También, hemos podido observar que los métodos que presentan
mejor concordancia son el método de la varilla de Maddox y el Thorington modificado.
CONCLUSIONES: Existe una gran discrepancia entre los métodos de medida de la foria
horizontal en visión próxima estudiados. Además, el método de von Graefe de una línea tiende
a dar resultados más exofóricos que el resto de métodos. Cuando utilizamos el método de von
Graefe con foróptero, simplemente cambiando la línea (optotipo habitual) por una letra, existe
una mayor concordancia con el resto de métodos. Con el método de Cover Test subjetivo
obtenemos valores de mayor exoforia que los métodos de von Graefe con barra i von Graefe
foróptero (una letra), pero valores de mayor endoforia comparado con Maddox y Thorington.
Thorington y Maddox son los métodos que presentan mayor concordancia.
OBJECTIVES: The aim of this study is to analyze the results across differing phoria
measurement methods and evaluate their concordance.
METHOD: We evaluated a sample of 54 subjects of the School of Optics and Optometry, using
six methods for measuring horizontal phoria at near. Then we compared the results between
all methods. The methods used were: von Graefe with phoropter with a letter and a line of
letters, von Graefe with bar, Cover Test subjective, Maddox and Thorington.
RESULTS: We found that the method of von Graefe with a line of letters tends to give more
exoforics values than other methods. Also, we found significant differences between the
methods of von Graefe with phoropter with a line of letters or a letter. Finally, we have
observed that the best agreement is between Maddox and Thorington.
CONCLUSIONS: There is a discrepancy between the methods for measuring horizontal phoria
analyzed in our study. The differences between some methods were very important as to be
clinically accepted. Secondly, we have seen that the method of von Graefe with phoropter and
line of letters showed more exophorics results. As third conclusion, we have seen that when
we used the method of von Graefe with phoropter, only changing the line of letters (usual
optotype) to a letter, there is a greater agreement with other methods. Also, we have seen
that the values obtained with Cover Test Subjective had more exophorics results than Von
Graefe with bar and von Graefe with phoropter (one letter). In contrast, when we compared
with Maddox and Thorington test, showed more endophorics results. Both differences are
statistically and clinically significant. As a final conclusion, we can indicate that the methods
Thorington and Maddox are showing the best agreement, obtaining the smaller difference and
smaller confidence interval around the study.
