Es pot definir flexibilitat acomodativa com la capacitat per alternar la visió
entre objectes llunyans i propers. Relacionant aquesta habilitat i d’altres
amb l’esport, apareix l’entrenament visual específic, amb l’objectiu de
millorar i desenvolupar aquestes habilitats juntament amb el rendiment
esportiu. Al llarg de la bibliografia analitzada, es poden trobar resultats i
conclusions diverses que creen una notable controvèrsia, depenent de
l’esport analitzat, el tipus d’entrenament i l’habilitat visual.
En el present treball es fa una comparació de la flexibilitat acomodativa que
posseeixen els esportistes d’elit i un grup de població sedentària. S’han
avaluat 155 esportistes d’elit residents al Centre d’Alt Rendiment de Sant
Cugat i una població de 160 persones sedentàries. De forma anàloga, s’ha
fet una comparació d’aquesta habilitat visual entre les diferents disciplines
esportives avaluades, amb l’objectiu d’establir una relació entre la flexibilitat
acomodativa i l’esport practicat.
Els resultats obtinguts manifesten igualtat entre els esportistes i la població
sedentària en la realització de la prova en visió llunyana, mentre que en
visió propera es troben uns valors lleugerament més alts per als
esportistes, amb diferències significatives en l’avaluació binocular.
Tanmateix, de la comparació entre esports es conclou que els tiradors són
els que posseeixen valors més elevats a totes les proves, mentre que en
visió llunyana destaquen més els esports de prestació física i en visió
propera els esports de raqueta.
Paraules clau: visió i esport, flexibilitat acomodativa, avaluació,
comparació, modalitats esportives.
Se puede definir flexibilidad acomodativa como la capacidad para alternar
la visión entre objetos lejanos y cercanos. De la relación entre esta
habilidad y otras, aparece el entrenamiento visual específico, con el
objetivo de mejorar y desarrollar estas habilidades y a su vez el rendimiento
deportivo. A lo largo de toda la bibliografía analizada se pueden encontrar
resultados y conclusiones diversas que crean una cierta controversia
dependiendo del deporte analizado, el tipo de entreno o la habilidad que se
compara.
En el presente trabajo se realiza una comparación de la flexibilidad
acomodativa que poseen deportistas de elite y un grupo de población
sedentaria. Se han evaluado 155 deportistas residentes en el Centro de
Alto Rendimiento de Sant Cugat y una población de 160 personas
sedentarias. De forma análoga, se ha comparado esta habilidad visual
entre las diferentes disciplinas deportivas evaluadas, con el objetivo de
establecer una relación entre la flexibilidad acomodativa y el deporte
practicado.
Los resultados obtenidos manifiestan igualdad entre los deportistas y la
población sedentaria en la realización de la prueba en visión lejana,
mientras que en visión cercana se extraen valores ligeramente más altos
para los deportistas, obteniendo diferencias significativas en la evaluación
binocular. A su vez, en la comparación entre deportes, se concluye que los
valores más altos los obtienen los tiradores en todas las pruebas, que en
visión lejana dominan deportes de prestación física y, mientras que en
visión cercana son superiores los deportes de raqueta.
Palabras clave: visión y deporte, flexibilidad acomodativa, evaluación,
comparación, modalidades deportivas.
We can define accommodative facility as the capacity of alternating the
vision between far and near objects. Making a relationship between this and
other abilities with the sport, it appears specific visual training, with the
purpose of developing and improving these abilities and at the same time
the sportive performance. All around the analyzed bibliography, it can be
found diverse results and conclusions that create some controversy
depending on the analyzed sport, the kind of the training or the compared
ability.
At the present study, a comparison of the accommodative facility is made
between a group of elite athletes and a sedentary population. The
investigations consisted on the evaluation of 155 athletes who came from
the Olympic Training Center of Sant Cugat and 160 sedentary people. At
the same time, a comparison between the results obtained from each sport
modality has been made, with the goal of establishing the relationship
between the accommodative facility and the sport practiced.
The results show equality between the athletes and the sedentary
population for the far vision tests, while for near vision, the athletes obtained
slightly higher values than the sedentary population, showing statistically
significant differences at the binocular test. However, from the comparison
between sports, it can be concluded that shooters are the athletes who
possessed the best results in all the tests made, that at far vision the
physical strength modalities are the highest and that at near vision racquet
sports were superior.
Key words: sport and vision, accommodative facility, evaluation,
comparison, sport modalities.
