Estudi retrospectiu de les variacions topogràfiques i refractives en el tractament d'ortoqueratologia

Abstract

L’ortoqueratologia és una de les tècniques de les que es disposen avui en dia per corregir les ametropies (miopia, astigmatisme i hipermetropia). En aquest estudi s’ha valorat exclusivament pacients miops. Per poder establir una base de dades coherent, s’ha seleccionat una mostra de 122 persones, 59 dones i 63 homes, dels quals s’ha realitzat l’estudi d’un total de 225 ulls. A l’hora d’escollir la mostra no s’han passat filtres pel que fa al sexe, l’edat o el grau d’ametropia. En aquest estudi el que s’ha pretès avaluar han estat quatre punts en concret. En primer lloc es volia conèixer si la metodologia emprada per realitzar el tractament compensava totalment l’ametropia del pacient. En segon terme es volia avaluar si la variació de la queratometria és el paràmetre que millor es correlaciona amb el canvi refractiu. En tercera posició, es va voler comprovar si un aplanament corneal de 0,75D era suficient per l’obtenció d’uns resultats estables durant tot el dia. Per últim, es va voler esbrinar el nombre de lents de contacte que han estat necessàries per assolir la lent definitiva i quin temps d’adaptació va ser necessari. Els resultats obtinguts han estat favorables a les nostres hipòtesis. Podem dir, doncs, que el tractament pot compensar l’ametropia del pacient i que per regla general és necessari un aplanament superior a 0,75D. També s’ha comprovat que hi ha correlació entre el canvi queratomètric i el refractiu.