Diversos estudis han demostrat que la retina perifèrica juga un paper important en la
determinació del creixement de l’ull, que té un efecte sobre el creixement de la longitud axial, i
pot participar en el procés d’emmetropització. A més, s’associen diverses formes oculars a una
determinada ametropia, de manera que els miops tenen tendència a tenir una forma prolata, els
hipermetrops oblata i els emmetrops solen ser esfèrics. Per tant, els miops tenen sovintment
hipermetropia perifèrica relativa més que altres grups d’error de refracció, degut a la seva forma
ocular relativament més prolata.
L’objectiu d’aquest estudi longitudinal pretén analitzar els canvis relatius de la refracció central i
perifèrica que s’han produït en un període de 3 anys en una mostra d’escolars de 10-12 anys.
S’ha mesurat l’error refractiu central i perifèric a 10º, 15º i 20º de la retina nasal amb un
autorefractòmetre de camp obert a un total de 77 infants d’una escola pública de Terrassa, que ja
havien estat mesurats l’any 2012.
Els nostres resultats mostren que fa 3 anys els infants presentaven una refracció central mitjana
hipermetròpica de +0,32D ± 1,40D i actualment, aquesta hipermetropia ha disminuït de tal
manera que ens trobem amb un desplaçament de l’error refractiu axial que tendeix cap a la
miopia, amb una mitjana de -0,32D ± 0,60D. A més, es pot concloure que l’error refractiu perifèric
relatiu (ERPR) augmenta a mesura que s’incrementen les excentricitats passant de presentar una
miopia relativa en les mesures retrospectives a tenir actualment, una hipermetropia relativa per a
totes les excentricitats.
Diversos estudios han demostrado que la retina periférica juega un papel importante en la
determinación del crecimiento del ojo, que tiene un efecto sobre el crecimiento de la longitud
axial, y puede participar en el proceso de emetropitzación. Además, se asocian diversas formas
oculares a una determinada ametropía, de manera que los miopes tienen tendencia a tener una
forma prolata, los hipermétropes oblata i los emétropes suelen ser esféricos. Por lo tanto, los
miopes tienen a menudo hipermetropía periférica relativa más que otros grupos de error de
refracción, debido a su forma ocular relativamente más prolata.
El objetivo de este estudio longitudinal pretende analizar los cambios relativos de la refracción
central y periférica que se han producido en un período de 3 años en una muestra de escolares de
10-12 años.
Se han medido el error refractivo central y periférico a 10º, 15º y 20º de la retina nasal con un
autorefractómetro de campo abierto a un total de 77 niños de una escuela pública de Terrassa,
que ya habían sido medidos el año 2012.
Nuestros resultados muestran que hace 3 años los niños presentaban una refracción central
media hipermetrópica de +0,32D ± 1,40D y actualmente, esta hipermetropía ha disminuido de tal
manera que nos encontramos con un desplazamiento del error refractivo axial que tiende hacia la
miopía, con una media de -0,32D ± 0,6D. Además, se puede concluir que el error refractivo
periférico relativo (ERPR) aumenta a medida que se incrementan las excentricidades pasando de
presentar una miopía relativa en las medidas retrospectivas a tener actualmente, una
hipermetropía relativa para todas las excentricidades.
Various studies have proved that peripheral retina plays a very important role in determination of
eye’s growth, has an effect over axial longitude’s growth, and participates of the process of
emmetropization. Moreover, various ocular shapes are related to a specific type of ametropia, so
subjects with myopia usually to have a prolate shape, hyperopic subjects oblate and emmetropics
are usually spherical. Therefore, myopia subjects often have peripheral relative hyperopia larger
than other groups of refraction error, due to its ocular shape, relatively more prolate.
The target of this longitudinal study is to analyze the relative changes of central and peripheral
refraction occurred in a 3 year period, in a sample of school children aged 10 to 12 years old.
The central and peripheral refractive error (10º, 15º and 20º nasal eccentricities) of 77 children of
a public school of Terrassa has been measured with an open field autorefractor. These children
date from had already been taken 3 years previously.
Our results show that mean axial refraction error has decreased from +0,32D ± 1,40D 3 years ago
(7 years old) to -0,32D ± 0,60D at present (10 years of age) which demotes a significant change
towards myopia. Also the peripheral relative refractive error PRRE has increased significantly with
the eccentricity going from relative myopia in the retrospective measures to have currently
relative hyperopia for all the eccentricities.
gmail.com
