Objectiu: Realitzar el càlcul del valor de disparitat binocular dels quatre tests d’estereoagudesa clàssics, mitjançant tècniques de processament d’imatges digitals. Contrastar els resultats d’aquest estudi amb els valors de disparitat binocular proporcionats pel fabricant i amb estudis previs.
Mètode: Les imatges s’han captat amb l’equip de fotomacrografia Multiphot de Nikon, amb un sensor CCD d’alta resolució acoblat, per poder manipular-les posteriorment amb el programa informàtic Matlab, on s’han trobat els valors, en píxels, de la disparitat de cada estímul a partir del tractament digital de les imatges. Per últim, s’ha calculat el valor de disparitat binocular, en segons d’arc, dels resultats extrets de cada element “flotant” dels tests analitzats: Randot, Titmus, Reindeer i TNO.
Resultats: Els valors calculats i els nominals (proporcionats pel fabricant) concorden de manera aproximada. No obstant, hi ha alguna excepció, doncs el resultat experimental s’allunyava notablement del nominal.
Conclusions: Aquest tipus de calibratge es considera global i exacte per la determinació de màxims relatius entre figura i fons que permeten calcular les disparitats binoculars. Segons els resultats, els tests més ben fets són les formes del test de Randot i els nombres del test de Titmus. Els que es consideren més mal fets són els estímuls d’animals de Randot i de Titmus i els nombres del test de Reindeer.
