La visió estereoscòpica és la capacitat de jutjar la distància relativa entre els objectes i l’observador, fent servir la visió binocular i les disparitats binoculars existents entre els dos ulls. Des del seu descobriment al segle XIX fins a dia d’avui, les imatges 3 D han constituït una part important i innovadora del nostre dia a dia, tant en àmbits socials, de comunicació i oci (telefonia mòbil, televisió, cinema, videojocs, etc) com en àmbits científics (aparells de diagnosi, plantejaments quirúrgics, construcció etc).
En aquest estudi s’analitza si l’especificitat en l’atenció visual es veu disminuïda quan augmentem la demanda de convergència o la demanda acomodativa en la visualització d’imatges estereoscòpiques. És conegut que aquesta discrepància entre el pla de convergència (punt a on es creuen els eixos visuals) i el pla d’acomodació (put a on s’enfoca el sistema visual) pot ser causant de fatiga visual, també coneguda com astenopia.
L’estudi ha estat realitzat mitjançant el test “bdpq 3D”, un programa informàtic que permet mesurar el nivell d’atenció visual a partir de la recerca visual i la detecció d’estímuls anaglífics.
S’ha triat una mostra de 16 subjectes d’entre 22 i 25 anys.
Els subjectes han realitzat el test en tres condicions d’observació diferents; a ull nu, amb augment de la demanda de vergències (4 diòptries prismàtiques de base temporal) i amb un augment de la demanda acomodativa (2 diòptries negatives) i a dues distàncies de visualització diferents; 50 cm i 80 cm. A partir dels resultats obtinguts als tests dels subjectes, s’han comptabilitzat els encerts, les omissions, les falses alarmes i els rebutjos correctes i s’ha calculat l’especificitat per a cada condició d’observació i distància de visualització.
Els resultats han demostrat que no hi evidències estadístiques que ens indiquin que l’especificitat en l’atenció visual pugui estar determinada per la condició d’observació o la distància de visualització en que es realitzi el test.
