Mostra el registre d'ítem simple

dc.contributorMartínez Farré, Francesc Xavier
dc.contributorMateo Sánchez, Laura
dc.contributor.authorSaladrigues Casals, Clara
dc.date.accessioned2016-07-26T09:32:48Z
dc.date.available2016-07-26T09:32:48Z
dc.date.issued2016-07-14
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2117/89194
dc.description.abstractThis Final Degree Project aims to study the effect of 3 types of abiotic stress (drought, salinity and nocturnal cold) in the growth of three species of tomato plant: two wild accessions (L. peruvianum and L. hirsutum) and a domestic accession (L. esculentum) from the genebank of Semillas Fitó company. Three levels of treatment have been tested for each stress type: T (Control), S1 and S2. In the drought test, T has been treated covering irrigation needs with an optimum nutrient solution (NS); S1 has watered with 50% of the irrigation dose received by T; and S2 has only received 25%. Concerning the salt stress test, T has been irrigated with NS optimal salinity (2,5dS/m); S1 has been watered with a 7dS/m NS and S2 with a 10dS/m NS. To increase the electrical conductivity (EC) NaCl was added to the SN. For the nocturnal cold stress test different periods of exposure have been established to 5ºC: T, which has not been exposed to 5ºC; S1, which has been exposed to 5ºC during 1,5 hours and S2, exposed to 5ºC during 3 hours. The three stress tests were carried out in a climatic chamber with 18h photoperiod, daytime temperature of 24ºC and nighttime temperature of 18ºC and radiation of 183μmol PAR m -2 s -1. Seeds have been sown in a multi-alveolar tray with a coir pith substrate. After 4 weeks of cultivation without stress, trays S1 and S2 have been treated with the corresponding stress levels for 3 weeks. At the end of each test it were evaluated some parameters of metric growth (height, number of leaves and leaf area -normal, chlorotic and necrotic- and weight (total fresh and dry weights and corresponding fractions, shoot/root ratio, and water content of leaves, stem and root). Domestic accession (L. esculentum) has presented a greater growth compared to wild genotypes and among them L. peruvianum has obtained a lower vegetative growth than L. hirsutum genotype. In relation to drought and salinity stress, L. esculentum has turned out to be the most sensitive genotype, showing significant affections by many parameters, suffering an appreciable reduction of vegetative growth with both stress types. Affectation in L. hirsutum has been much lower than the others, denoting more tolerance, while L. peruvianum has proved to be the most tolerant accession to drought and salinity, since reductions have been only detected in a few of the parameters studied. The nocturnal cold test has not shown significant damages in any of the three genotypes, even though a certain growth stimulus in absolute values it could be observed with 1,5h of nocturnal cold treatment in L. hirsutum and L. peruvianum, whereas in L. esculentum a reduction trend has been detected.
dc.description.abstractEl present Projecte Final de Grau té com a objectiu estudiar els efectes de 3 tipus d'estrès abiòtic (sequera, salinitat i fred nocturn) en el creixement de 3 espècies de tomaquera; dues silvestres (L. peruvianum i L. hirsutum) i una domesticada (L. esculentum) procedents del banc de germoplasma de l'empresa Semillas Fitó S.A. Per a cada factor d'estrès s'han establert tres nivells: T (Testimoni), S1 i S2. En l'assaig de sequera, T s'ha tractat cobrint completament les seves necessitats hídriques amb solució nutritiva (SN) òptima; S1s'ha regat amb el 50% de la dosi de reg que ha rebut T; i S2 només n'ha rebut el 25% . Per a l'estrès salí, T s'ha fertirrigat amb una SN de salinitat òptima (2,5dS/m); a S1 s'ha aplicat SN amb CE de 7dS/m; i a S2 SN amb CE de 10dS/m. Per augmentar la CE s'ha addicionat NaCl a la SN. Per l'estrès de fred nocturn s'han establert períodes d'exposició a 5ºC: T, que s'ha mantingut a una temperatura nocturna de 18ºC; S1, que ha estat exposat a 1,5 hores a 5ºC; i S2, amb 3 hores a 5ºC. Tots 3 assaigs s'han dut a terme en una cambra climàtica de Semillas Fitó amb fotoperíode de 18h, temperatura diürna de 24ºC i nocturna de 18ºC i radiació de 183µmols de PAR m-2 s-1. Les llavors s'han sembrat en safates multialveolars amb substrat de fibra de coco. Després d'un període de cultiu inicial de 4 setmanes sense estrés, les safates de S1 i S2 s'han tractat amb els corresponents nivells d'estrès durant 3 setmanes. En finalitzar cada assaig s'han avaluat diversos paràmetres de creixement mètric (alçada, número de fulles i àrea foliar -total, normal, cloròtica i necròtica-) i ponderals (pesos frescos i secs totals i per fraccions, relacions pes aeri/pes arrel, i continguts hídrics de fulles, tija i arrel). L'accessió domesticat (L. esculentum) ha presentat un creixement molt superior al dels genotips silvestres i entre aquests el de L. peruvianum ha estat inferior al de L. hirsutum). Pel que fa als estressos hídric i salí, L. esculentum ha resultat ser el genotip més sensible, mostrant afectacions significatives en molts dels paràmetres, patint una significativa reducció del creixement vegetatiu amb els dos factors d'estrès. L'afectació de L.hirsutum ha estat molt inferior, denotant major tolerància, mentre que L. peruvianum és el genotip que presenta més tolerància a la sequera i a la salinitat, atès que només s'han detectat reduccions en pocs dels paràmetres estudiats. L'assaig d'estrès de fred nocturn no ha mostrat afectacions significatives en cap dels tres genotips, tot i que en valors absoluts s'observa un cert estímul del creixement amb 1,5h de fred a L. hirsutum i a L. peruvianum, mentre que a L. esculentum la tendència és a la reducció.
dc.description.abstractEl presente Proyecto final de Grado tiene como objetivo estudiar los efectos de 3 tipos de estrés abiótico (sequía, salinidad y frío nocturno) en el crecimiento de 3 especies de tomatera: dos silvestres (L. peruvianum y L. hirsutum) y una doméstica (L. esculentum) procedentes del banco de germoplasma de la empresa Semillas Fitó S.A. Para cada uno de los factores de estrés se han establecido tres niveles de tratamiento: T (Testigo), S1 y S2. En el ensayo de sequía, T se ha tratado satisfaciendo completamente sus necesidades hídricas con solución nutritiva (SN) óptima; S1 se ha regado con el 50% de la dosis de riego recibida por T; y S2 sólo ha recibido un 25%. En relación al estrés salino, T se ha fertirrigado con una SN de salinidad óptima (2,5dS/m); a S1 se le ha aplicado SN con CE de 7dS/m y a S2 SN con CE de 10dS/m. Para aumentar la CE se ha añadido NaCl a la SN. Para el estrés por frío nocturno se han establecido períodos de exposición a 5ºC: T, que se ha mantenido a una temperatura nocturna de 18ºC; S1, que ha sido expuesto durante 1,5 horas a 5ºC y S2, tres horas a 5ºC. Los tres ensayos se han realizado en una cámara climática con fotoperiodo de 18 h, temperatura diurna de 24ºC y nocturna de 18ºC y radiación de 183 µmols de PAR m-2s-1. Las semillas se han sembrado en bandejas multialveolares con sustrato de fibra de coco. Tras un período de cultivo inicial de 4 semanas sin estrés, las bandejas de S1 y S2 han sido tratadas con los niveles de estrés correspondientes durante 3 semanas. Al finalizar cada ensayo se han evaluado parámetros de crecimiento métrico (atura, número de hojas y área foliar -total, normal, clorótica y necrótica-) y ponderal (pesos frescos y secos totales y por fracciones, relaciones peso aéreo/peso raíz, y CH de hojas, tallo y raíz). La accesión doméstica (L. esculentum) ha presentado un crecimiento muy superior al de los genotipos silvestres y de entre ellos el de L. peruvianum ha sido inferior al de L. hirsutum. En lo que respecta al estrés hídrico y salino, L. esculentum ha resultado ser el genotipo más sensible, mostrando afectaciones significativas en muchos de los parámetros y sufriendo una reducción significativa del crecimiento vegetativo con los dos factores de estrés. La afectación de L. hirsutum ha sido muy inferior, denotando mayor resistencia, mientras que L. peruvianum es el genotipo que presenta una resistencia mayor a la sequía y a la salinidad, teniendo en cuenta que sólo se han detectado reducciones en pocos de los parámetros estudiados. El ensayo de frío nocturno no ha presentado afectaciones significativas en ninguno de los tres genotipos, aunque en valores absolutos se observa un cierto estímulo del crecimiento con 1,5 h de frío en L. hirsutum y L. peruvianum, mientras que en L. esculentum se aprecia una tendencia a la reducción.
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Horticultura
dc.subject.lcshTomatoes
dc.subject.otherEstrès abiòtic
dc.subject.otherTomaquera
dc.subject.otherEspècies silvestres
dc.subject.otherSensibilitat
dc.subject.otherTolerància
dc.subject.otherRelació brot/arrel
dc.titleEfectes de la sequera, salinitat i fred nocturn en el creixement vegetatiu de tres accessions de Solanum lycopersicum , Solanum habrochaites i Solanum peruvianum
dc.typeBachelor thesis
dc.subject.lemacTomaquera -- Experimentació
dc.rights.accessOpen Access
dc.date.updated2016-07-19T06:49:22Z
dc.audience.educationlevelGrau
dc.audience.mediatorEscola Superior d'Agricultura de Barcelona
dc.audience.degreeGRAU EN ENGINYERIA AGRÍCOLA (Pla 2009)
dc.contributor.covenanteeSemillas Fitó


Fitxers d'aquest items

Thumbnail

Aquest ítem apareix a les col·leccions següents

Mostra el registre d'ítem simple