Raval: compacitat, promiscuïtat, identitat

Abstract

Coneguda per tothom la naturalesa perifèrica que el barri arrossega des dels seus inicis, avui en dia, però, ens trobem davant d’un Raval ple de contrastos on la simultaneïtat del seu caràcter perifèric i la centralitat física –centre històric de Barcelona– i alhora la nova centralitat cultural i institucional que acull, esdevé un tret distintiu del barri. Les múltiples intervencions que s’han dut a terme en els últims anys, exemplifiquen l’esforç de la ciutat per renovar la imatge demacrada i perifèrica del barri i potenciar-ne la diversitat. Contrària a la simplificació genèrica a la qual s’havia objectiualitzat el Raval –en referència a dinàmiques i patrons de comportament social que el caracteritzaven– el xoc del barri més degradat amb l’entrada de nova activitat, la regeneració del teixit envellit i pluralitat d’usuaris i models de conducta dins del barri, impedeixen la reducció genèrica d’aquesta complexitat. L’aparició de noves formes d’economia atretes pels nous equipaments i la intensitat d’activitat que generen a l’espai públic, la multiplicació d’obertures, situació de contacte, cantonades i passatges dins del Raval, ha generat efectes imprevisibles inicialment que brinden l’oportunitat de reconsiderar el barri del Raval com un tot.