El ferrocarril Transpirinenc. Evolució i propostes de futur

Abstract

Aquest treball té com objecte d’estudi la línia ferroviària de Barcelona a Puigcerdà, conegut com el ferrocarril Transpirinenc. Es tracta d’una línia construïda en dues etapes, entre els anys 1884 i 1925. La línia original, de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, va ser construïda amb l’objectiu de transportar mineral com a font d’energia per a la indústria barcelonesa i vallesana. El segon tram, pròpiament el Transpirinenc, de Ripoll Puigcerdà, va ser planificat com a nexe de connexió ferroviària entre Espanya i França. L’evolució de la línia va patir molts alts i baixos al llarg del segle XX, i va entrar en una decadència crònica a partir de la segona meitat. La seva funció de transport de mercaderies va anar minvant, fins desaparèixer pràcticament a l’actualitat. La seva internacionalitat mai s’ha concebut com a tal, ni s’ha posat a la pràctica. Davant els temors i rumors de la seva clausura, sobretot en el tram més septentrional, ha anat patint una manca d’inversió i consideració lligada a un descens de la demanda, que alhora n’ha justificat la falta d’atenció per deficitària. Durant les últimes dècades s’ha optat per tipificar-la amb un estatus especial per fer-la encaixar dins la xarxa de Rodalies de la Generalitat i gestionar-la de forma personalitzada. Val a dir que en l’última dècada i mitja s’hi han fet inversions importants, però que, únicament, han servit per dignificar-la i fer front a les pèssimes condicions en les que es trobava a principis de segle XXI. L’objectiu d’aquest treball és aprofundir en l’evolució de la línia i el seu estat actual, així com analitzar les inversions previstes, i explorar alternatives de futur i opcions que en rendibilitzin la seva existència com a infraestructura de valor pel territori i la societat.