Show simple item record

dc.contributorBou Serra, Jordi
dc.contributor.authorllla Matesanz, Roser
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Química
dc.date.accessioned2016-04-13T15:19:48Z
dc.date.available2016-04-13T15:19:48Z
dc.date.issued2015-09
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2117/85627
dc.description.abstractAquest projecte pretén estudiar la biodegradació de quatre polímers diferents, alguns biodegradables i altres no, en aigua de mar a diferents temperatures, per tal d’establir un model amb el qual poder estimar el temps de degradació de cada plàstic en condicions reals. Aquest procediment s’ha dut a terme al laboratori i ha consistit en la preparació de 68 erlenmeyers, els quals s’han repartit a quatre temperatures diferents, 30ºC, 45ºC, 60º i 75ºC. Cada erlenmeyer contenia una mostra de cada plàstic d’entre 300 i 400 mg. Aquests polímers són: l’àcid polilàctic, el polihidroxibutirat, el polimetilmetacril·lat i finalment el Mater-Bi®. S’han emprat dues metodologies per tal d’analitzar els resultats obtinguts: la biodegradació per pèrdua de massa i la biodegradació per disminució de la massa molecular per GPC. La degradació per pèrdua de massa consistia en pesar cada mostra abans d’iniciar l’experiment i una pesada a cada extracció. Llavors mitjançant un senzill càlcul, es podia conèixer quina quantitat de massa havia perdut la mostra. Per altra banda, la degradació per disminució de la massa molecular, s’ha fet amb la tècnica de GPC. Aquesta tècnica permet calcular el pes molecular de les mostres analitzades. Per tant, analitzant una mostra sense degradar i cada una de les mostres ja tractades, es pot saber quina tendència ha seguit, i a partir d’aquí, trobar les constant de la velocitat de degradació. Els resultats obtinguts experimentalment han mostrat que el PLA, el PHB i el Mater-bi® són molt sensibles a la temperatura, i que segons augmenta la temperatura, la seva velocitat de degradació augmenta notablement. En canvi el PMMA, no es veu gairebé afectat per la temperatura ja que la seva constant augmenta molt discretament. El PLA és l’únic polímer que s’ha arribat a degradar totalment, a 75ºC. A 30ºC, que és la temperatura més similar a condicions reals, cap dels polímers ha experimentat gairebé degradació.
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Enginyeria dels materials
dc.subject.lcshSeawater corrosion
dc.subject.lcshPolymers -- Biodegradation
dc.titleAvaluació de la degradació de polímers en aigua de mar segons norma ASTM D6691
dc.typeBachelor thesis
dc.subject.lemacAigua de mar -- Corrosió
dc.subject.lemacPolímers -- Biodegradació
dc.rights.accessOpen Access
dc.audience.educationlevelGrau
dc.audience.mediatorEscola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Except where otherwise noted, content on this work is licensed under a Creative Commons license : Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain