En aquest treball s’estudien diferents configuracions en l’esquema elèctric d’un centre de dades amb l’objectiu de trobar quina de les propostes plantejades és millor en termes d’eficiència energètica. Així, s’explica què s’entén per centre de dades, quines són les diferents topologies o rangs que pot presentar l’esquema elèctric d’aquest tipus d’edificis i quins models aproximats es dissenyen per a poder analitzar les línies de distribució. El punt de millora en que es basarà l’estudi és la compensació de la potència reactiva i les pèrdues que es generen degut al mètode de compensació en l’esquema elèctric. La primera idea seria eliminar els dispositius físics auxiliars que provoquen pèrdues extres al sistema e intentar reduir la potència reactiva amb un altre mètode. Es per això que es modelitzen quatre escenaris. El primer escenari correspon al esquema elèctric eliminant els dispositius de compensació. El segon correspon a l’escenari clàssic amb dispositius auxiliars. El tercer és el disseny d’un nou llaç de control i el quart és la combinació entre el llaç de control i els dispositius. S’efectuarà l’estudi en dues etapes. Primerament en termes d’eficiència del consum energètic i, sobre la opció més eficient, es realitzarà l’estudi econòmic en quant a l’estalvi en la tarifació elèctrica i el cost del sistema. Es considera que els resultats obtinguts són concloents ja que s’ha trobat que en el cas de la combinació del llaç de control i els dispositius ha esdevingut sensiblement més eficient que la resta. Per altre banda, en l’anàlisi econòmic es demostra que és una mesura rentable, però, no per a totes les tipologies de centres de dades.