Show simple item record

dc.contributorIzquierdo Figarola, Jordi
dc.contributor.authorGarcia Cardero, Raul
dc.date.accessioned2016-02-08T12:18:56Z
dc.date.available2016-02-08T12:18:56Z
dc.date.issued2016-02-02
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2117/82668
dc.description.abstractThe number of pollinators has declined alarmingly in recent decades worldwide in agro-ecosystems, due to the mismanagement of the territory and men's poor agricultural practices such as intensive use of pesticides or the monoculture. Also the increase of the surface used for agriculture might have influenced the decline due to the fact that there are only small patches of wild flora (margins), where you can preserve an important level of biodiversity. In order to favor from the emergence of insects in these fields, there's the hypothesis that the implementation of floral bands is relevant when it comes to attract pollinating insects of different taxonomic orders. In order to validate the hypotheses, it was decided to implant micro plots, monoflorals 2,5 x 2,5 m, five different species (S. oleraceus, P. rhoeas, D. carota, M. sylvestris, C. arvensis) selected from a previous study. It was also implemented a combination of 5 species in equal percentages in another micro plot. Visual samples have been carried out with traps such as "pan trap" (yellow, blue and white dishes with water) to test the ability to attract these species on pollinating insects. To perform the functional assessments of arable species for insects it must be carried out a combination of visual samples and from these samples and traps as the insect may not be attracted by the floral species itself, but by the colors of the traps. The insects collected in traps have been classified into families, which has been evaluated according to its functionality on the crops (pollinators, auxiliary/useful fauna, neutral and plague). This way we could get an idea of the specie that would be more appropriate when promoting the creation of a floral band. Depending on the floral species implanted, there have been significant differences when attracting several morphological groups of insects present in the margins, it has been observed that most of the families of insects do not have a unique floral preference. P. rhoeas and D. carota are the species that have better attractiveness to pollinators like bees and hoverflies. Instead, M. sylvestris and S. oleraceus are the species that have less attractiveness to pollinators. It has been seen that there is a great variability in the functionality of insects caught in traps, whether or not, beneficial.
dc.description.abstractEl nombre de pol·linitzadors s'ha reduït alarmantment en les últimes dècades a nivell mundial en els agroecosistemes, degut en part a la mala gestió del territori i a les males pràctiques agrícoles per part de l'home com la de l'ús intensiu de pesticides o el monocultiu. També l'increment de la superfície dedicada a l'agricultura ha pogut influir degut a que només queden petits pedaços de flora silvestre (marges) on es pot conservar un important nivell de biodiversitat. Per poder afavorir l'aparició d'insectes en aquests camps, s'ha treballat amb la hipòtesis de que la implantació de bandes florals te rellevància a l'hora d'atraure insectes pol·linitzadors de diferents ordres taxonòmics. Per tal de corroborar la hipòtesis, s'han decidit implantar, en microparcel·les monoflorals de 2,5 x 2,5 m, cinc espècies diferents (S. oleraceus, P. rhoeas, D. carota, M. sylvestris, C. arvensis) seleccionades en un estudi anterior. També es va implantar una combinació de les 5 espècies en percentatges equitatius en una altre microparcel·la. S'han realitzat mostratges visuals i amb trampes tipus "pan trap" (plats de color groc, blau i blanc amb aigua) per veure la capacitat d'atracció de dites espècies sobre els insectes pol·linitzadors. Per realitzar les valoracions funcionals d'espècies arvenses per a insectes s'ha de realitzar una combinació dels mostratges visuals i dels mostratges amb trampes ja que l'insecte pot no ser atret per l'espècie floral en sí, sinó pels colors de les trampes. Amb els insectes recollits a les trampes s'ha realitzat una classificació per famílies, on també s'ha avaluat la seva funcionalitat sobre els cultius (pol·linitzadors, fauna útil, neutres i plaga). D'aquesta manera podríem tenir una idea de l'espècie que seria més adient a l'hora de promoure la creació d'una banda floral. Depenent de l'espècie floral implantada, s'han vist diferències significatives a l'hora de l'atracció dels diversos grups morfològics d'insectes presents en els marges i s'ha observat que gran part de les famílies d'insectes no tenen una preferència floral única. P. rhoeas i D. carota són les espècies que millor capacitat d'atracció per a insectes pol·linitzadors com ara bé abelles i sírfids. En canvi, M. sylvestris i S. oleraceus són les espècies que menys capacitat d'atracció posseeixen. S'ha vist que hi ha una gran variabilitat en l'activitat dels insectes capturats en les trampes sobre els cultius, siguin o no, beneficiosos.
dc.description.abstractEl número de polinizadores se ha reducido alarmantemente en las últimas décadas a nivel mundial en los agro ecosistemas, debido en parte a la mala gestión del territorio y a las malas prácticas agrícolas por parte del hombre como la del uso intensivo de pesticidas o el monocultivo. También el incremento de la superficie dedicada a la agricultura ha podido influir debido a que sólo quedan pequeños parches de flora silvestre (márgenes) donde se puede conservar un importante nivel de biodiversidad. Para poder favorecer la aparición de insectos en estos campos, se ha trabajado con la hipótesis de que la implantación de bandas florales te relevancia a la hora de atraer insectos polinizadores de diferentes órdenes taxonómicos. Para corroborar la hipótesis, se han decidido implantar, en micro parcelas mono florales de 2,5 x 2,5 m, cinco especies diferentes (S. oleraceus, P. rhoeas, D. carota, M. sylvestris, C. arvensis) seleccionadas de un estudio anterior. También se implantó una combinación de las 5 especies en porcentajes equitativos en otra micro parcela. Se han realizado muestreos visuales y con trampas tipos "pan trap (platos de color amarillo, moratón y blanco con agua) para #ver la capacidad de atracción de dichas especies sobre los insectos polinizadores. Para realizar las valoraciones funcionales de especies arvenses para insectos se tiene que realizar una combinación de los muestreos visuales y de los muestreos con trampas puesto que el insecto puede no ser atraído por la especie floral en sí, sino por los colores de las trampas. Con los insectos recogidos a las trampas se ha realizado una clasificación por familias, donde también se ha evaluado su funcionalidad sobre los cultivos (polinizadores, fauna útil, neutras y plazca). De este modo podríamos tener una idea de la especie que sería más adecuada a la hora de promover la creación por un lado floral. Dependiendo de la especie floral implantada, se han visto diferencias significativas a la hora de la atracción de los varios grupos morfológicos de insectos presentes en los márgenes y se ha observado que gran parte de las familias de insectos no tienen una preferencia floral única. P. rhoeas y D. carota son las especies que mejor capacidad de atracción tienen para insectos polinizadores como abejas y sírfidos. En cambio, M. sylvestris y S. oleraceus son las especies que menos capacidad de atracción poseen. Se ha visto que hay una gran variabilidad en la funcionalidad de los insectos capturados en las trampas, sean o no, beneficiosos.
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura
dc.subject.lcshPesticides and wildlife
dc.subject.otherMales herbes
dc.subject.otherBiodiversitat
dc.subject.otherFloració
dc.subject.otherFauna útil
dc.subject.otherPolinitzadors
dc.subject.otherPlagues
dc.titleValor funcional de cinc espècies arvenses sobre la capacitat d'atracció d'insectes
dc.typeBachelor thesis
dc.subject.lemacEcologia agrícola
dc.rights.accessOpen Access
dc.date.updated2016-02-03T06:40:55Z
dc.audience.educationlevelGrau
dc.audience.mediatorEscola Superior d'Agricultura de Barcelona


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Except where otherwise noted, content on this work is licensed under a Creative Commons license: Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain