Show simple item record

dc.contributorBateman Pinzón, Allen
dc.contributor.authorLamas Borraz, Rut
dc.date.accessioned2016-01-20T07:49:05Z
dc.date.available2016-01-20T07:49:05Z
dc.date.issued2010-05-10
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2117/81712
dc.description.abstractEl projecte de regadiu Xerta-Sénia es localitza a la zona sud-oest de les Terres de l'Ebre, concretament l'àrea potencialment regable pertany a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, veure figura 1. Aquesta superfície avarca els termes municipals de Xerta, Alfara de Carles, Tortosa, Aldover, Roquetes, Mas de Barberans, Amposta, Santa Bàrbara, Masdenverge, la Galera, Godall, Ulldecona i Freginals. La zona a transformar s'estableix mitjançant un perímetre delimitat per l'assut de Xerta, la cota 200, el canal de la Dreta de l'Ebre i el Riu Sénia. Constitueix un terreny de transició, caracteritzat pel seu pendent descendent, entre els Ports de Besseit i el Delta de l'Ebre. La superfície total bruta representa 27.841 ha i una superfície regable de 16.408,63 ha i amb una longitud en sentit Nord-Sud de 35 km i de 10 km en sentit Oest-Est. Cal destacar l'existència de nombrosos barrancs d'alt poder erosiu, que desemboquen a l'Ebre, fet que determina, en part, la topografia de la zona, presentant tres parts ben diferenciades: - Al nord del Barranc de la Conca de St. Julià, amb una topografia molt acusada de forts pendents i nombrosos barrancs. En aquesta zona es passa de la cota 200 a la cota 10 propera als marges del riu en tan sols 3 km. - El sud del Barranc de St. Antoni (terme municipal de Roquetes), amb plataformes suaus que baixen des de la zona dels Ports de Besseit fins al riu Ebre, essent la cota més baixa la que es troba a la zona d’Amposta. - La zona intermitja entre els dos barrancs anteriors, essent a una zona de transició entre les dues zones i amb característiques intermèdies. La xarxa de drenatge està formada per nombrosos barrancs de gran longitud, amb fons estrets i ben definits, que recorren la zona d’Oest a Est. Alguns d’aquests barrancs a mesura que s’aproximen a l’Ebre s’obren de forma que presenten en el seu curs superfícies cultivades. Des de la perspectiva d'activitat econòmica, ambdues comarques presenten importants ingressos amb orígens al sector primari. En el cas del Baix Ebre, les fonts són tant agrícoles, com ramaderes o pesqueres. D'altra banda, les fonts del Montsià són provinents fonamentalment de l'agricultura i la pesca o la piscicultura de marisc. L'Ebre ha estat un dels elements més importants i que ha condicionat la producció agrària d'aquesta zona. A la comarca del Baix Ebre sempre han estat diferenciats el sector de secà, a la zona de ponent i les zones muntanyenques, i el regadiu a les vores del riu i a les planes. D'altra banda, a la comarca del Montsià han predominat els conreus de secà. El conreu que històricament ha tingut més importància ha estat l'olivera, associat a aquest conreu es troben els fruiters de secà com el garrofer, que ha anat perdent importància des d'un punt de vista global. La menor productivitat dels conreus de secà ha fet que, en terres amb aquest tipus d'explotacions, s'hagin construït pous d'aigua per tal de potenciar la introducció de conreus de regadiu, en aquest cas cítrics, hortalisses i els fruiters de fruita dolça, preferentment presseguers. Així, el regadiu ha anat augmentant lleugerament els darrers anys de forma continuada. A l'àrea d'estudi els dominis climàtics de vegetació natural estan distribuïts d'acord amb l'altitud i latitud. Tot i que el Baix Ebre mostra una gran variació de paisatges vegetals amb trets característics, altament lligats al caràcter molt diversificat de relleu i a les condicions ambientals. De manera general es pot destacar un domini de la vegetació mediterrània en tota la comarca a excepció dels Ports de Besseit. El conjunt de muntanyes dels Ports posseeix una vegetació ordenada en diversos estatges altitudinals ben diferenciats, que van des de paisatges mediterranis meridionals a la base de la muntanya fins a paisatges submediterranis a la part superior. Ambdues comarques disposen una elevada superfície destinada a conreus, tant de regadiu com de secà. Els conreus extensius de secà, oliveres, vinyes i ametllers; formen part d'una elevada transformació humana del territori i tenen un
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Enginyeria hidràulica, marítima i sanitària::Canals i regadius
dc.subject.lcshWater-supply
dc.titleAdequació de la xarxa de transport del regadiu Xerta-Sénia a criteris ambientals i socials del territori
dc.typeMaster thesis (pre-Bologna period)
dc.subject.lemacAigua -- Abastament
dc.rights.accessOpen Access
dc.audience.educationlevelEstudis de primer/segon cicle
dc.audience.mediatorEscola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

All rights reserved. This work is protected by the corresponding intellectual and industrial property rights. Without prejudice to any existing legal exemptions, reproduction, distribution, public communication or transformation of this work are prohibited without permission of the copyright holder