Anàlisi del Cicle de Vida del tractament de fangs d’EDAR
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/81292
Tipus de documentProjecte/Treball Final de Carrera
Data2010-10-10
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
El tractament de les aigües residuals i dels fangs de depuradora ha esdevingut un tema
important a Catalunya des de la promulgació de la Directiva 91/271/CE sobre el tractament de
les aigües residuals urbanes. L’augment de la quantitat de depuradores ha millorat la qualitat
de les aigües de rius i mars, però al mateix temps ha creat la necessitat de tractar-ne el seu
principal residu, els fangs. El tractament dels fangs també genera impactes negatius sobre el
medi (consum d’energia, emissions de gasos, etc.). Per això cal fer-ne un estudi ambiental
complert i rigorós, que tingui en compte la totalitat del cicle de vida del procés i consideri tots
els possibles impactes: L’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV). L’ACV s’estructura en quatre fases:
definició de l’objectiu i abast de l’estudi, inventari, avaluació de l’impacte i interpretació, i ha
estat normalitzat per la International Standards Organization (ISO).
L’objectiu d’aquesta tesina és comparar l’impacte ambiental de diferents alternatives de
tractament de fangs, en funció de les condicions d’operació de la digestió anaeròbia, mitjançant
la metodologia d’ACV. Es considera una línia de tractament de fangs convencional que inclou
els processos d’espessiment per gravetat del fang primari i per centrifugació del fang secundari,
digestió anaeròbia dels fangs espessits, deshidratació dels fangs digerits i cogeneració amb el
biogàs. Les condicions d’operació dels digestors són: temperatura de digestió (35ºC o 55ºC,
segons es consideri digestió anaeròbia mesofílica o termofílica) i el temps de residència
hidràulic (10, 15 o 20 dies), la temperatura del fang afluent varia estacionalment (10ºC a l’hivern
i 20ºC a l’estiu). El sistema estudiat inclou els impactes derivats de la construcció i operació de
la línia de fangs (materials de construcció, consum energètic, etc.). En canvi, no es tenen en compte els impactes derivats del manteniment de la línea de tractament, el desmantellament de
la mateixa, la recol·lecció i tractament de les aigües residuals i la disposició final de les aigües i
fangs tractats.
Per tal de realitzar l’ACV s’utilitza el software SimaPro 7.1. La unitat funcional són 1000 m3 de
barreja de fangs primaris i secundaris. Les categories d’impacte avaluades són: Esgotament de
recursos abiòtics, Acidificació, Eutrofització, Escalfament global, Esgotament de l’ozó
estratosfèric, Toxicitat humana, Ecotoxicitat i Formació d’oxidants fotoquímics. Els resultats
mostren l’elevada influència de l’utilització de materials de construcció i fabricació de
maquinària com l’acer a totes les categories d’impacte ambiental. En avaluar els impactes
ambientals generats als diferents processos de tractament del fang, s’ha observat que els
majors impactes es produeixen a la deshidratació i l’espessiment amb centrífuga, i els menors,
al bombeig i l’espessiment per gravetat. En considerar les diferents condicions d’operació de la
digestió anaeròbia, els impactes augmenten en augmentar el temps de permanència del
digestor quan es considera l’execució de la línia de tractament de fangs, en canvi, si només es
considera la fase d’operació, els impactes disminueixen en augmentar el temps de
permanència del digestor, ja que augmenta l’energia produïda. D’aquest estudi d’ACV es
conclou que l’opció de tractament mitjançant digestió anaeròbia termofílica amb temps de
permanència de 20 dies és la més adient des del punt de vista ambiental i des del punt de vista
de consums i producció energètica, quan només es considera la fase d’operació de la línia de
tractament de fangs, en canvi, si es considera la fase d’execució, l’opció de tractament amb
digestió anaeròbia termofílica amb temps de permanència de 10 dies, és la més recomanable.
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
TFC_Nieves_Vázquez.pdf | 1,381Mb | Visualitza/Obre |