Mostra el registre d'ítem simple
Estudi de la influència de l’addició de fibra de vidre de diferent tamany en les propietats del formigó.
dc.contributor | Pardo Tràfach, Patricia |
dc.contributor.author | Pons Garulo, Carles |
dc.date.accessioned | 2016-01-11T12:08:24Z |
dc.date.available | 2016-01-11T12:08:24Z |
dc.date.issued | 2010-10-22 |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/2117/81190 |
dc.description.abstract | El present treball de final de carrera té com a objectiu l’estudi de la influència de la longitud, la quantitat i les característiques de la fibra de vidre en les propietats de morters i formigons. En el context actual on la fibra de vidre en desús és un residu inert, és important trobar la manera més adient de perllongar el cicle de vida del producte, i una de les maneres més adients podria ser la seva valorització com a additiu del formigó. Treballs anteriors eren enfocats més aviat a una incorporació de les fibres com a addició dins del producte aglomerant. En aquest, es van realitzar assajos comparatius entre morters i formigons de referència —sense fibres— i morters i formigons amb un percentatge de fibres substitutiu de la sorra, de manera que es pogués observar la influència com a reemplaçament de l’agregat fi. Les fibres afegides tenien diferents longituds, 6 i 13 mm, i un origen diferent. Mentre que les primeres eren fibres E, semblants a les que podrien trobar-se en un possible reciclatge de les fibres, les segones eren fibres àlcali-resistents (AR), ja fetes servir com a reforç del formigó. Les substitucions de sorra a morters van anar des del 5 al 15% en volum i a formigons van ésser del 5%. Es van estudiar les característiques del formigó a compressió i flexo tracció, a més de la treballabilitat. En el cas dels morters es va realitzar un estudi de porositat addicional. En termes generals, es va determinar que el formigó amb fibres resultava menys treballable respecte al patró, i no oferia millores dintre de la resistència a compressió, tot i que a flexo tracció mostrava millores significatives. Els treballs amb morter van esclarir la influència de les fibres AR dins del formigó, ja que un reforç d’aquestes evita l’augment de la porositat a llarg termini pròpia de les fibres E. Analitzant els resultats finals juntament amb la recerca bibliogràfica, s’extreu que la fibra de vidre AR com a reforç del formigó en substitucions percentuals resulta un bon producte a flexo tracció i tindria una aplicació pràctica dintre de les lloses, el revestiment de túnels, la pavimentació i els prefabricats. De la fibra reciclada, s’admet que, amb una possible influència igual a la de les fibres àlcali-resistents, és neccessari sotmetre-les a un tractament previ. |
dc.language.iso | cat |
dc.publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights | Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain |
dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.subject | Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Materials i estructures::Materials i estructures de formigó |
dc.subject.lcsh | Reinforced concrete construction |
dc.title | Estudi de la influència de l’addició de fibra de vidre de diferent tamany en les propietats del formigó. |
dc.type | Master thesis (pre-Bologna period) |
dc.subject.lemac | Construcció en formigó armat amb fibres |
dc.rights.access | Open Access |
dc.audience.educationlevel | Estudis de primer/segon cicle |
dc.audience.mediator | Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona |