El present treball de final de carrera té com a objectiu l’estudi de la influència de la
longitud, la quantitat i les característiques de la fibra de vidre en les propietats de
morters i formigons.
En el context actual on la fibra de vidre en desús és un residu inert, és important trobar
la manera més adient de perllongar el cicle de vida del producte, i una de les maneres
més adients podria ser la seva valorització com a additiu del formigó.
Treballs anteriors eren enfocats més aviat a una incorporació de les fibres com a addició
dins del producte aglomerant. En aquest, es van realitzar assajos comparatius entre
morters i formigons de referència —sense fibres— i morters i formigons amb un
percentatge de fibres substitutiu de la sorra, de manera que es pogués observar la
influència com a reemplaçament de l’agregat fi.
Les fibres afegides tenien diferents longituds, 6 i 13 mm, i un origen diferent. Mentre
que les primeres eren fibres E, semblants a les que podrien trobar-se en un possible
reciclatge de les fibres, les segones eren fibres àlcali-resistents (AR), ja fetes servir com
a reforç del formigó. Les substitucions de sorra a morters van anar des del 5 al 15% en
volum i a formigons van ésser del 5%.
Es van estudiar les característiques del formigó a compressió i flexo tracció, a més de la
treballabilitat. En el cas dels morters es va realitzar un estudi de porositat addicional.
En termes generals, es va determinar que el formigó amb fibres resultava menys
treballable respecte al patró, i no oferia millores dintre de la resistència a compressió, tot
i que a flexo tracció mostrava millores significatives.
Els treballs amb morter van esclarir la influència de les fibres AR dins del formigó, ja
que un reforç d’aquestes evita l’augment de la porositat a llarg termini pròpia de les
fibres E.
Analitzant els resultats finals juntament amb la recerca bibliogràfica, s’extreu que la
fibra de vidre AR com a reforç del formigó en substitucions percentuals resulta un bon
producte a flexo tracció i tindria una aplicació pràctica dintre de les lloses, el
revestiment de túnels, la pavimentació i els prefabricats. De la fibra reciclada, s’admet
que, amb una possible influència igual a la de les fibres àlcali-resistents, és neccessari
sotmetre-les a un tractament previ.
