Interacció de bases de recàrrega d'aqüifers amb infrastructures

Abstract

El desenvolupament econòmic de l’àrea metropolitana de Barcelona ha comportat que el curs i el delta del riu Llobregat hagin sofert durant dècades una intensa pressió urbanística i d’infraestructures. La progressiva impermeabilització del sòl ha comportat un impacte hidrogeològic directa sobre els aqüífers que conformen el Delta, que d’aquesta manera han vist reduïda notablement la seva superfície natural de recàrrega. Aquest fet, associat a una activitat d’extracció continuada en el temps, ha provocat que actualment hi hagi un dèficit hídric notable i s’agreugen altres problemes, com els associats a la intrusió marina. La solució a aquesta situació adversa passa per compensar la falta de recursos, recarregant l’aqüífer de manera artificial amb aigua d’origen superficial, a través de basses de recàrrega. El projecte de construcció de les basses de recàrrega dels aqüífers del Delta del Llobregat es localitza a uns terrenys del municipi de Santa Coloma de Cervelló, a les immediacions dels terraplens de ferrocarrils i xarxes viaries, i ha plantejat la necessitat d’estudiar la possible influència de les basses. Les infraestructures discorren sobre un terraplè d’una altura mitjana de 9metres i el peu d’aquest esta situat a uns 30metres de la bora més pròxima de les basses del projecte. Les basses, tindran com a objectiu l’infiltració anual de 10Hm3 d’aigua. L’aigua de recàrrega que s’utilitzarà s’extreu del riu Llobregat mitjançant una bomba submergible. En aquest estudi es presenten els treballs de caracterització i elaboració de models conceptuals i numèrics de les basses de recàrrega. Concretament, s’estudia la possibilitat de que la filtració induïda per les basses pogués afectar al entorn més proper al terraplè. L’aparició d’un possible col·lapse en els sòls pot ser causat per l’humectació del terreny que probablement és generat per les basses. Es basa en el següent argument:La profunditat del nivell freàtic a la zona d’estudi (25metre) permet que un ampli espessor de dipòsits al·luvials en condicions no saturades. Per una altre banda, la construcció del terraplè suposa un increment de las tensions sobre el terreny natural, que en part és no saturat. En aquest senti, la zona no saturada del terreny, juga un paper clau, ja que la capacitat d’infiltració dependrà del èxit de la solució adoptada. L’estudi i simulació del model que s'ha plantejat format pel conjunt d'elements s’ha realitzat amb el programa Code-Bright (Olivella et al.,1996). [1] [2] Finalment, l’últim capítol es descriuen les conclusions final que s’han tret de l’estudi que s’ha realitzat.