Els processos de conformat de materials indueixen freqüentment alts graus de deformació, a grans velocitats de deformació, i imposen maneres de sol•licitació multiaxials i molt complexes. Aquests processos queden essencialment limitats per l’aparició i desenvolupament d’inestabilitats plàstiques. Aquestes poden ser la causa directa de la propagació ràpida d’una fissura, que pot donar lloc a una ruptura final. La complexitat dels modes de deformació i la intervenció simultània de diversos paràmetres han portat a diversos investigadors a desenvolupar diversos criteris,amb diferents plantejaments, per predir l’aparició de defectes i optimitzar los paràmetres de control en els processos de conformat. S’exposen, a tall de revisió, alguns criteris àmpliament utilitzats en la literatura per a la predicció de les inestabilitats plàstiques durant el conformat de materials. S’ha considerat oportú dividir la matèria del treball en dos parts: una primera, on es presenten els criteris fenomenològics de predicció de les inestabilitats plàstiques, basats en l’observació descriptiva dels fenòmens microscòpics de la deformació (enduriment per deformació i sensibilitat a la velocitat de deformació), i , on s’analitzen els criteris continus basats en els principis de màxima velocitat de producció d’entropia de la termodinàmica irreversible aplicada a la mecànica contínua de la fluència plàstica en grans deformacions. Al mateix temps, es comenta una discussió bibliogràfica entaulada entre diversos autors referida al fonament físic del Model Dinàmic de Materials. En la segona part, es fa un estudi comparatiu per a caracteritzar la inestabilitat plàstica durant un procés de conformat en calent d’un acer microaliat de mig carboni usant criteris
continus i fenomenològics
